dimecres, 20 de febrer de 2019

72ena. SORTIDA A AITONA I LA GRANJA D’ESCARP, AL SEGRIÀ 14 de març de 2019

Foto NéstorGómez


Hola a tot@s,

Per la sortida del mes de març, hem hagut de tornar a canviar la data de sortida, però és per una raó important.

Anirem a veure la floració dels presseguers d’Aitona, al Segrià i aixó passa uns dies concrets. Si esperem al 28 de març que seria el Quart dijous, probablement no veuríem l’espectacle.

Els organitzadors, ens han recomanat que hi anem a mitjans de mes.

Per tant, el mes de març farem la sortida el dijous dia 14.

El programa sera el següent:

Visites previstes – AITONA – LA GRANJA D’ESCARP
---------------------------------------------------------------------------
HORARIS PREVISTOS
Hora Localitat Activitat
----- ------------- ------------------------------------------------------------------------------
08:00 Vilafranca P. Esmorzar lliure – A Cal Rius de la Girada – Pels que ho vulguin
08:45 Vilafranca P.. Sortida en direcció Aitona, passant per la A-2 (2 h)
10:45 Aitona. Arribada – Davant Poliesportiu
11:00 Aitona RUTA DE LA FLOR DEL PRESSEGUER – Mar de flors d’Aitona
Visita guiada als camps privats de fruita dolça (1 h 45 m)
12:45 Aitona PASSEJADA PEL NUCLI ANTIC – Visita guiada (45 m)
13:30 Aitona. Final visita – Sortida en direcció al restaurant
13:35 Aitona RESTAURANT CAN JOAN - Dinar
16:00 Aitona Final dinar – Sortida en direcció La Granja d’Escarp (30 m)
16:30 Granja E. AIGUABARREIG SEGRE-CINCA – Espai natural
          Passejada de 750 m.al costat del riu fins l’aiguabarreig (1h 30m)
18:00 Granja E. Final dinar – Sortida en direcció Vilafranca (2 h)

20:00 Vilafranca P. Arribada 


La Mitjana de Lleida, amb una extensió de 20 hectàrees, és el bosc de ribera més ben conservat de les terres de Ponent. (Foto: CREAF)

SEGRIÀ

El Segrià és una comarca de Catalunya que la seva capital es Lleida. És la setena comarca més poblada de Catalunya. Limita al nord amb la noguera, a l'est amb el Plà d’Urgell i les Garrigues, al sud amb la Ribera d’Ebre i a l'oest amb el Baix Cinca i el Matarranya.


El nom de la comarca no prové del riu Segre com es pot pensar, sinó que ho fa de la clamor de Segrià nom d'un reguer documentat al S.XII a l'Ordinatio Ecclesiae Ilerdensis, promulgada el 1168 pel bisbe Guillem Pere de Ravidats i on establia la divisió eclesiàstica coneguda com la Prepositòria de Segrià. Aquesta clamor es forma amb barrancs de pluja, entre els termes d'Alguaire i La Portella i discorre per Vilanova de Segrià i Benavent, on desguassa al Segre. És, per tant, un petit afluent del Segre, el nom del qual prové del llatí Sicoris.



AITONA

Aitona, poble situat a la ribera baixa del Segre, estès per les terrasses fluvials quaternàries; a l'esquerra, fins als turons de la serra Grossa, que anuncien ja les Garrigues, i, a la dreta, fins a l'altiplà que separa les aigües del Segre i del Cinca, anomenat la Llitera. Té Extensió una extensió de 67 kilòmetres quadrats i una població de 2.545 habitants.


Una gran part de l'aigua del Segre és desviada per un canal que corre paral·lelament al riu per la seva esquerra i és destinada a alimentar la central hidroelèctrica de Seròs, situada dins el terme municipal d'Aitona, al barranc de Carratalà. Aquest canal forma diversos pantans com el d'Utxesa o de Secà (dins el terme de Torres de Segre) i el de Burgebut; mitjançant la sèquia dels Plans, part de l'aigua d'aquest canal és utilitzada per a regar els horts de la vora del riu. La part alta del territori situat a la seva dreta, especialment el pla de la Llitera, és regada amb aigua procedent del canal d'Aragó i Catalunya —que, tanmateix, no passa pel terme municipal—, i la part més baixa ho és per la sèquia de Remolins i per la sèquia Major d'Aitona (que pren l'aigua al Segre davant Torres de Segre, i, després de regar part d'aquest terme i dels de Soses i d'Aitona, desaigua al barranc de la vall de Grau). L'agricultura és la principal activitat econòmica; la ramaderia i la indústria —llevat de la producció d'electricitat— són insignificants.


Al secà (3.680 hectàrees) hi són conreats blat, ordi, oliveres i ametllers. A la zona de regadiu (1.149 hectàrees), arròs, arbres fruiters —préssecs, nectarines, albercocs, cireres i peres—, alfals i també cereals (blat i ordi).

La població del municipi, relativament estable, ha tingut tendència a disminuir des del 1950. La vila és assentada al coster i al peu d'un turó, coronat per les restes d'un castell testimoniat ja en època musulmana. Fou conquerida per Ramon Berenguer III de Barcelona, bé que la població musulmana hi subsistí fins a l'expulsió dels moriscs, el 1610 (d'Aitona en foren expulsats 724); la senyoria pertanyia als Montcada).

L'actual església parroquial de Sant Antolí, construïda al final del s XVIII, té una notable façana barroca.

Dins el terme municipal es troben els despoblats i antics termes de Gebut i de Carratalà, a més d'alguns jaciments prehistòrics (del començament de l'edat del ferro), ibèrics (poblat dels Vilans), romans (vil·les dels Filans i dels Plans) i musulmans.

foto Marta Forné

AITONA EN FLOR

Fruiturisme és una experiència que ens aproparà a l’essència més íntima del conreu del presseguer.

A Aitona les podrem viure de la mà dels seus pagesos i en qualsevol època de l’any, però especialment a la primavera.



A la primavera les flors del presseguer tenyeixen de rosa el paisatge, a l’estiu, amb el verd intens de les fulles, arriba la collita del fruit, a la tardor el paisatge es daura durant la caiguda de la fulla i a l’hivern la boira de Lleida emblanquina tots els camps.

No ens podem perdre les emocions"d'Aitona en Flor" aquesta primavera!

A la primavera Aitona i el Baix Segre són un esclat de color rosa. És el vestit de gala del préssec, la nectarina, la platerina o el paraguaio per donar la benvinguda a la primavera i anunciar-nos el naixement del fruit, el qual a l’estiu endolcirà els paladars més exigents a través d’una fruita dolça de gran qualitat.


L’espectacle de la floració a Aitona és únic i excepcional a Catalunya, dibuixa un gran mar de color rosa, de suaus ondulacions, un paisatge efímer, canviant, i que els nostres pagesos cuiden i mimen de generació en generació.

No oblideu compartir les vostres fotografies a les xarxes socials amb l’etiqueta #AitonaenFlor


Accedirem a camps en flor privats i podrem gaudir de les millors vistes panoràmiques de la floració a Aitona  Una experiència en rosa en la que ens acompanyaran els pagesos locals i ens explicaran tot allò què cal saber sobre l’agricultura de regadiu i el moment efímer de la floració del presseguer.



RUTA GUIADA PEL NUCLI ANTIC D’AITONA

Desprès de la visita al camp, realitzarem l’experiència submergint-nos en el ric patrimoni monumental, històric i cultural, únic al Baix Segre, fent la Ruta pel nucli antic d’Aitona de la mà d’una guia local.


Visitareu l’església de Sant Antolí, del segle XVIII, i la capella de Sant Gaietà, del segle XVI. A la capella de Sant Gaietà gaudireu de l’exposició fotogràfica “La primavera del Japó a Aitona”, en descobrireu els vincle entre la flor i la cultura japonesa amb Aitona.


DINAR RESTAURANT CASA JOAN, AITONA
Menú

Degustació de coca de recapte amb préssec

PRIMER PLAT A ESCOLLIR:

Entremès Can Joan
Amanida amb bacallà esqueixat  tomàquets xerry, fruits secs i salsa romesco
Remenat d’espàrrecs i gambes
Macarrons a la bolonyesa
Espàrrecs amb pernil
Canalons casolans d’espinacs
Caragols a la llauna 

SEGON PLAT A ESCOLLIR:

Cuixa de pollastre al forn amb poma
Bacallà amb cloïsses
Fricandó de vedella amb bolets
Llom al pebre verd
Xurrasco a la brasa amb guarnició
Llonganissa a la brasa amb guarnició
Xai a la brasa amb guarnició



POSTRES 

Macedònia de fruita, flam, crema, geltat etc. (a escollir allà mateix.)

Vi de Batea de la D.O. Terra Alta,  aigua o refresc, pa i xupitos

AIGUABARREIG SEGRE-CINCA

És la confluència fluvial més important de la Península, punt de trobada dels rius Segre, Ebre i Cinca.

L'aiguabarreig Segre-Cinca, situat al sud-oest de Catalunya, és la confluència fluvial més gran de la península Ibèrica; i és que, tal com el seu nom indica, aquest lloc és un punt únic de trobada dels cabals de tres rius (el Segre, el Cinca i l'Ebre). La confluència dels rius Cinca i Segre es produeix justament entre els termes municipals de Massalcoreig i la Granja d'Escarp (Lleida, comarca del Segrià). Pocs quilòmetres més al sud, ja dins el terme de Mequinensa (Saragossa, comarca del Baix Cinca), es produeix l'afluència d'aquestes aigües al riu Ebre.



Actualment, l'espai de l'aiguabarreig Segre-Cinca està inclòs dins el PEIN (Pla d'espais d'interès natural de la Generalitat de Catalunya) i la Xarxa Natura 2000. I, amb una superfície total de 495 hectàrees, és una de les zones humides més importants de Catalunya.


L'aiguabarreig Segre-Cinca és un d'aquells espais que sedueix els que el visiten. La gran diversitat d'ambients i hàbitats que s'hi troben el fa molt interessant, tant per als científics com per a aquells que cerquen aspectes lúdics. La gran biodiversitat de la zona el fa atractiu tant per als botànics com per als zoòlegs o simplement per als aficionats a qualsevol de les modalitats de la biologia.


Per altra banda, l'exuberància del bosc de ribera atreu també l'atenció dels nombrosos pescadors que, si bé hi van a pescar, també saben apreciar l'ombra que els ofereixen els magnífics xops, àlbers i verns. També és un regal per als sentits simplement passejar-se per l'espai, ja sigui a peu o en bicicleta, tot recorrent els caminets que voregen el riu entre els arbres o bé per l'aigua (per on i quan sigui possible, per no destorbar la fauna), amb alguna embarcació tipus caiac o barqueta de rems, que ens permetrà gaudir dels colors i sorolls de la natura (aigua, vegetació, cant dels ocells...).

LA VISITA

Farem la visita acompanyats de la biòloga i guía local, Maria Cinta Roca Jové la quan ens ha proposat  una visita a la confluència dels dos rius, on es fa evident la magnitud d'aquest aiguabarreig i on podrem veure (si el riu no ha crescut massa pel desgel!) les graves (codolars) típiques dels marges de riu i que tanta informació ens proporcionen sobre el recorregut del riu. 


Des d'on cal deixar l'autobús fins la confluència dels rius Segre i Cinca hi han uns 150m que aprofitarem per veure, ni que sigui de lluny, el convent d'Escarp que dona nom al poble de La Granja d'Escarp.

Agafant de nou l'autobús, la proposta es anar fins al bosc de Sant Jaume, un bosc de ribera magnífic pel qual ens podrem endinsar sense dificultat gracies a la passera de fusta que el recorre i que ens permetrà de gaudir de la vegetació i de la fauna (si tenim sort!) sense "molestar" ni a uns ni als altres.

Un cop dins del bosc, tot caminant per la passera, es proposa fer diferents parades per comentar la importància i el funcionament d'aquest ecosistema. La passera de fusta té un total de 750m recorregut (que cal fer d'anada i tornada).

Caldrà triar primer plat i segon
Veniu amb calçat còmode
Data màxim per apuntar-se 10 de març (pels Canals habituals)




dilluns, 28 de gener de 2019

71ena. SORTIDA A L'URGELL I LA CONCA BARBERA 20-02-2019


Ja tornem a posar-nos en marxa desprès de les festes de Nadal i Reis, amb el desig de que les hagiu passat en família i que tingueu tot@s un bon inici d'any.

El mes de febrer, anirem cap a la zona de Tarragona i la de Lleida, en concret, visitarem l'Urgell i la Conca de Barberà.

Hem organitzat un programa complert, amb dues visites i una "parada i fonda" a més de dinar a un dels millors restaurants de la Conca de Barberà. Esperem que us agradi i que ens acompanyeu.

PROGRAMA

Visites previstes:
VALLBONA DE LES MONGES (URGELL)
STA.COLOMA DE QUERALT (CONCA DE BARBERÀ)
-----------------------------------------------------------------------------------------
HORARIS PREVISTOS
Hora Localitat Activitat
----- ------------- ----------------------------------------------------------------------
08:30 Vilafranca  Esmorzar lliure – A Cal Rius de la Girada – Pels que ho vulguin
09:30 Vilafranca  Sortida en direcció Vallbona de les Monges (1 h.15 m)
10:45 Vallbona    Arribada – Davant Monestir
11:00 Vallbona    MONESTIR DE STA.MARIA -Visita guiada - (1 hora)
12:00 Vallbona    Final visita – Sortida en direcció Sta.Coloma Queralt (45 m)
12:45 Sta.Coloma Arribada –
12:45 Recollida de Coques encomanades al Forn Pujó
13:00 Sta.Coloma SANTA COLOMA QUERALT - -Visita guiada del poble (1 h)
14:00 Sta.Coloma CERVESERIA SEGARRETA – Visita amb degustació (1/2 h)
14:30 Continuació de la visita a Santa Coloma (1/2 h.
15:00 Sta.Coloma Final visita – Anar cap al restaurant
15:10 Sta.Coloma HOSTAL COLOMI – Dinar
17:30 Sta.Coloma Final dinar – Sortida en direcció Vilafranca (1 h)
18:30 Vilafranca   Arribada 

-----------------------------------------------------------------------------------------

Foto "Escapada Rural. cat"

VALLBONA DE LES MONGES
Vallbona de les Monges és un municipi de la comarca de l’Urgell de ubicat al peu de la serra del Tallat, a la vall del riu Maldanell, afluent del riu Corb. Inclou l’entitat municipal descentralitzada de Rocallaura i la població de Montblanquet.
Al poble de Vallbona hi ha l'important monestir cistercenc femení de Santa Maria de Vallbona, fundat el s.XII per l'eremita Sant Ramon. És el monestir cistercenc femení més important de Catalunya i conjuntament amb el Monestir de Poblet i el Monestir de Santes Creus integren la Ruta del Cister.


SANTA MARIA DE VALLBONA DE LES MONGES
Es un monestir cistercenc situat al municipi de Vallbona de les Monges a la comarca de l'Urgell.

Les primeres notícies del monestir daten del 1153, però no fou fins a l'any 1176 quan s’integrà plenament a l’orde del Cister.


Es tracta de l’únic monestir femení de la Ruta i l’únic que ha conservat ininterrompudament la comunitat durant més de 850 anys, llevat, és clar, dels temps de guerra. El de Vallbona és un monestir preciós. De dimensions reduïdes i dotat d’una bellesa singular, és l’exponent més clar de la importància de la dona en l’època medieval. Dins la seva història trobem un abaciologi ple de filles de la noblesa catalana. Del monestir, en destaquem els dos cimboris gòtics, el més gran dels quals reposa tot el pes sobre la nau de l’església. 

Un dels trets més importants del monestir és que podem fer-hi estada mercès a la seva cuidada hostatgeria. Va ser declarat monument historicoartístic l'any 1931.


L'església constitueix un clar exemple de transició romànic-gòtica. La planta de creu llatina consta d'una sola nau i de tres absis rectangulars amb ornamentació escultòrica. Cada una de les galeries del claustre és d'un estil diferent: àrab, romànic i gòtic. La sala capitular (segle XIV) acull una imatge de Nostra Senyora de la Misericòrdia (segle XV).

Santa Maria de Vallbona va ser el Monument favorit dels catalans el 2018 amb 200.000 vots.



SANTA COLOMA DE QUERALT

Santa Coloma de Queralt està situada en l’altiplà que divideix les comarques de l’Anoia, la Segarra i la Conca de Barberà. Es troba situada a la capçalera del riu Gaià, entre les serres del Codony i d’Aguiló i els contraforts prelitorals de la serra de Queralt. 



És considerada el centre de la comarca natural de la Baixa Segarra, integrada administrativament a la Conca de Barberà.



El terme municipal de Santa Coloma de Queralt està format per les pedanies d’Aguiló, Les Roques d’Aguiló i La Pobla de Carivenys.


Les primeres referències a la població daten de l’any 976. Al voltant de gairebé mil anys, la vila fou la casa pairal de la baronia dels Queralt, una de les famílies feudals més poderoses de l’Edat Mitjana i ferma aliada dels comtes de Barcelona. 


En són testimoni els principals monuments i edificis de la vila, com el Castell dels Comtes, avui convertit en centre cultural i social, conserva la torre de defensa i deixa entreveure diferents estils arquitectònics (gòtic, renaixentista i barroc).



La vila tingué una important comunitat jueva situada al Call, barri delimitat entre el Pati del Castell, les muralles, la Plaça Major i la Plaça de l’Església. La seva activitat era principalment mercantil, i tingué especial importància el comerç de safrà, de fet, Santa Coloma de Queralt era un dels principals punts de venda a nivell català.


FORN DE PÀ I PASTISSERIA PUJÓ

El forn de pà i pastisseria Pujó, tenen botigues a La Llacuna, Sant Martí de Tous i dues a Santa Coloma de Queralt.



Són molt reconeguts per les seves coques de forner, de brioix i amb anís.



LA CERVESERIA SEGARRETA

La Segarreta és una cervesera artesanal ubicada a Santa Coloma de Queralt. 

Elaboren cerveses úniques i perfectament reconeixibles perquè tenen un marcat caràcter local. Son d’allà on la Segarra toca amb el riu Gaià. Son terra de cereal i terra de llúpol; aquest és el seu paisatge i explica allò que son.

Només utilitzen ingredients naturals seleccionats i els obsessiona la qualitat. Per això només fan produccions limitades i per això les seves cerveses tenen tant a veure amb el lloc d’on venen. 



Cerveses 100% autèntiques, naturals i artesanals, sense additius, sense filtrar ni pasteuritzar.



RESTAURANT CAL COLOMÍ

D’un petit hostal a un gran restaurant: l’Hostal Colomí, de les germanes Camps.

71 anys al peu del canó, 71 anys amb una cuina honesta que entusiasme tothom. Poc es pensaven en Josep Camps i la Pepita Franquesa, els avis d’en Pep Trullols –que actualment és al capdavant del restaurant juntament amb la seva mare Rosita Camps i la seva tieta Nati Camps– que la tercera generació convertiria aquell petit hostal que van obrir al cor de Santa Coloma de Queralt (Conca de Barberà) l’any 1947, en un gran restaurant reconegut i prestigiat, un dels millors de les comarques tarragonines d’interior.


I és que, certament, l’èxit d’aquest restaurant és sorprenent i admirable gràcies a una proposta senzilla i lliure d’artificis. El secret és una cuina honesta, de sempre, tradicional, molt ben elaborada i amb un producte impecable.

Per això el restaurant Hostal Colomí ha robat el cor dels seus comensals que sempre omplen l’establiment. Malgrat que sempre és ple de gom a gom, el servei és molt diligent i amable i el tracte dels patrons amb la clientela és entranyable.


Al llarg de tanta història el restaurant ha canviat d’ubicació tres vegades; actualment ocupa un local amb un menjador agradable, ampli i confortable presidit per una gran graella on el comensal veu com es preparen les carns a la brasa i un altre menjador al primer pis.


Si es vol vi de la casa, ja està servit a la taula amb un porró de blanc i un altre de negre. També esperen el comensal les patates xips i les olives arbequines, juntament amb fuet i pa torrat amb tomàquet. I ben aviat arriben, mentre es consulta la carta, uns altres entreteniments, com els seitons envoltant una maduixa amb vinagreta i sobrassada amb pinya (tot un toc d’autoria en la línia de la cuina de la casa, que és bàsicament tradicional catalana).


A la carta, les especialitats, totes elles excel·lents, són molt variades: bunyols de bacallà o de carn, entreteniments Colomí, escudella i carn d’olla, macarrons de l’Hostal, ceps amb foie fresc i ou fregit, perdiu a la vinagreta, pastís de peus de porc, tripa de porc amb ou dur, xips d’albergínia, fricandó, cabrit al forn, cua de bou amb pera i xocolata, entrecot de Nebraska 400 gr, filet de vedella a la brasa amb foie, sarsuela, graellada de peix, i a l’hora de les postres, bunyols de xocolata negra, suflé de xocolata, orelleta amb anís de Chinchón, mel i mató, orelleta de mida del plat amb anís de Chinchon…



En resum, l’experiència del dinar o sopar al Colomí resulta plenament gratificant. La tasca gastronòmica que desenvolupen des de fa set dècades les germanes Camps, amb el suport d’en Pep, és tota una referència a la comarca de la Conca de Barberà.

Text de l'entrevista “Notícies Tarragona” el 2015


l’Hostal Colomí, que porta 71 anys oferint la seva cuina tradicional als seus nombrosos clients, una trajectòria que ha merescut enguany el reconeixent per part de la prestigiosa Guia Gourmand de les comarques de Tarragona.

MENÚ DINAR


Aperitiu de l'Hostal:

- Patates xips, llonganissa d´Obradors , olives farcides.
- Cullereta de Sobresada amb pinya i mel.
- Seitó amb maduixa i mel

Entreteniments Colomí:

- Tomàquet de Montserrat o Raf amanit.
- Pa torrat amb escalivada i anxova.
- Embotit blanc i negre de la casa.
- Pernil de Guijuelo amb pa torrat.
- Selecció de formatges de la zona amb confitura de carbassa.


Segons a escollir entre:

- Entrecot de vedella amb escalivada.
- Carn a la brasa amb escalivada.
- Espatlla de xai al forn amb prunes, orellanes i papaia.
- Cua de bou amb xocolata i pera.
- Mixte de peu i galta amb prunes.
- Peus de porc amb maduixes i prunes.
- Galtes de porc amb fruits i prunes.
- Perdiu escabetxada amb vinagre .
- Fricandó amb bolets.
- Lluç a la planxa amb verduretes.

Postres:

Pastís 71 Sortida

Vi blanc i negre amb porró, Aigües, Refrescs, cafès i xupitos

OBSERVACIONS

- Cal triar el segon plat
- Data límit per apuntar-se: 17 de febrer
- Fòrmes per apuntar-se: whatssap, facebook, mail

- S'ha canviat el disseny del blog i s'ha actualitzat al màxim per tal de que 
  pogueu tenir informació d'on hem anat.
- Al moment d'apuntar-vos caldrà dir si voleu coca i de quin tipus per tal de que 
  les tinguin a punt. El cost serà a càrrec de cadascú.

PROPERES SORTIDES:

14 de març: SEGRIÀ : Aitona en flor i Aiguabarreig Segre-Cinca
25 d'abril  :  Passejada i Dinar de Taverna.
Maig: Descans.




divendres, 30 de novembre de 2018

70ena. SORTIDA DE NADAL AL GARRAF el 20-12-18


Vilanova i La Geltrú – Sant Pere de Ribes - Sitges


Aquesta sortida que alhora coincideix amb la xifra rodona del 70, la farem a un lloc proper com és el Garraf, on hi ha molts llocs interessants per visitar.

Hem mantingut la tradició de fer un bon esmorzar de Nadal a la brasa.




PROGRAMA - HORARIS PREVISTOS 


Hora       Localitat    Activitat


08:45     Vilafranca P.    Trobada Estació d’Autobusos- Sortida direcció restaurant

09:00     Vilafranca P.    RESTAURANT CAN BELLÉS - Esmorzar

10:30     Vilafranca P.    Sortida en direcció Vilanova i Geltrú

11:00     Vilanova G.     MASIA D’EN CABANYES– Visita guiada (1 h) (1er. grup)

11:15     Vilanova G.     MASIA D’EN CABANYES– Visita guiada (1 h) (2on. grup)

          Centre Interpretació Romanticisme Manuel de Cabanyes

12:15     Vilanova G.     Final visita – Sortida cap a Finca-celler Torre del Veguer

12:30     S.Pere Ribes    Celler TORRE DEL VEGUER – Visita i tast de 2 vins

14:00     S.Pere Ribes    Final visita – Sortida en direcció al restaurant

14:30     Sitges             RESTAURANT LA MASIA – Dinar

17:30     Sitges             Final del dinar - Sortida en direcció Vilafranca

18:00     Vilafranca P.    Arribada 

 

RESTAURANT CAN BELLES, Vilafranca


Situat al capdavall del carrer Amàlia Soler, i amb Fermín Bellés al capdavant, és un dels restaurants més consolidats de Vilafranca. La sala, àmplia i lluminosa, té capacitat per a 80 comensals. Només cal donar un cop d’ull ràpid a la carta per veure que s’hi cuina de tot i de forma casolana.


La cuina de brasa és el que més renom ha donat i dóna a aquest restaurant. De pare carnisser, el propietari explica que una de les carns més sol·licitades és l’entrecot de vedella, tot i que a la carta també s’hi pot trobar xai, botifarra, entranya o magret d’ànec. A la brasa també s’hi cuinen molts dels peixos que s’ofereixen, com el bacallà, el rap, el llenguado, el turbot o el llamàntol que no falten mai a la carta.



Esmorzar de Nadal

       - Xai, botifarra blanca i conill o pollastre, tot a la brasa

-          - Mongetes

-          - Pa de pagès torrat amb tomàquet

-          - Vins blanc, rosat o negre Bach

-          - Aigua, cafès, infusions

   (Caldrà triar si voleu conill o pollastre) 

       
El Garraf


El Garraf, també anomenada Penedès Marítim o Marina Penedès és una de les quatre comarques de Catalunya en què va quedar dividit el Penedès en la divisió comarcal de 1936. El nom prové de l'àrab "garrafa" (غراف), que vol dir "sínia" o "lloc d'aigües abundants". Limita amb l'Alt Penedès pel nord; amb el Baix Llobregat per l'est; amb el Baix Penedès per l'oest i amb la mar Mediterrània pel sud.


Malgrat la seva superfície reduïda, la comarca de Garraf té sentit si pensem que inclou un territori força poblat. És l'àrea d'influència directa de Vilanova i La Geltrú. La comarca del Garraf és econòmicament molt activa. L'agricultura i ramaderia hi són ben poc importants. En canvi, la indústria, el comerç i els serveis, inclòs el turisme, ocupen molta gent.



MASIA D’EN CABANYES


Situada als afores del terme, abans del s. XIX anomenada masia d'en Parellada. Els Cabanyes la van adquirir als Parellada l'any 1790 i al 1798 van fer construir la gran casa d'estil neoclàssic on hi va morir el poeta Manuel de Cabanyes.

La família Cabanyes va cedir-la a l’Ajuntament de Vilanova i la Geltrú l’any 1975. Des dels anys 90 és el Consell Comarcal qui en té la custòdia i l'ha posat en valor amb actuacions de restauració, catalogació i rehabilitació, arribant aquest 2014 a la declaració de Bé Cultural d'Interès nacional per part de la Generalitat de Catalunya.



La Masia d’en Cabanyes és una casa- museu, on va viure el poeta romàntic Manuel de Cabanyes i actualment acull el Centre d’Interpretació del Romanticisme que duu el seu nom. 


Hi podem descobrir el llegat familiar, amb estances originals del segle XIX, objectes i decoració d’època. També es un espai per a l’organització de reunions i esdeveniments, oferint uns espais singulars.



FINCA – CELLER LA TORRE DEL VEGUER


Visita i degustació


Descobrirem un celler que elabora els seus vins amb passió i cura, de forma ecològica i artesanal. Passejarem per les seves vinyes i coneixerem tots els seus secrets abans de gaudir amb la degustació de dos dels seus fantàstics vins especialment seleccionats per a l'ocasió. 




Gaudirem a més, d'una petita exposició de quadres de Dalí. 


La visita s'inicia amb una breu història de la finca, des del segle XIV fins a l'actualitat. Està catalogada com a monument historicoartístic per la Generalitat de Catalunya.



Recentment, Torre del Veguer ha triomfat amb tres bronzes en els Vinari 2018

Tastarem els vins: el Muscat (vi blanc) i l’Eclèctic (vi negre).



RESTAURANT LA MASIA DE SITGES

El restaurant La Masia es troba a la bonica població costanera de Sitges. El seu ambient és acollidor i tradicional, amb tocs rústics, que et transportarà a les arrels catalanes gràcies a la seva oferta gastronòmica tradicional catalana.

Es una autèntica Masía del segle passat.



MENU

ASSORTIMENT D’EMBOTIT “CEP”

XATÓ DE SITGES

CARPACCIO DE VEDELLA AMB PARMESÀ

COCA AMB PEBROT ESCALIVAT, BOTIFARRA I “All I Oli”

ALETES DE POLLASTRE AMB SALSA TÀRTARA

PEBROTS DEL “PADRÓN”

PA TORRAT AMB TOMÀQUET

======

SUPREMA DE SALMÓ FRESC

Verdures a la graella

O

LLAGOSTINS A LA PLANXA

O

COSTELLES DE XAI  A LA BRASA

Patata caliu-Pebrot fregit-Tomàquet forn

ALL-i-OLI

O

MAGRET D’ÀNEC salsa Oporto

Arròs pilaff

======

SORBET DE LLIMONA

O

CREMA CATALANA

O

FLAM DE LA CASA

======

CAFÈS O INFUSIONS

======

VI DEL PENEDÈS BLANCS I NEGRES DUC DE FOIX

AIGUA MINERAL

XUPITOS





Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...