divendres, 14 de desembre de 2012

Vallformosa i Cal Pau Xich, 13 de desembre de 2012


Aquet desembre hem tancat l’any amb una magnífica sortida i amb una bona participació. En total vàrem ser 29 companys i companyes de molts anys de fatigues disposats a passar-ho be. Han vingut noves persones per primera vegada i els hem acollit amb els braços oberts.


La sortida per visitar el Celler Vallformosa i anar a dinar a Cal Pau Xich, es va iniciar a les 11’00h. del matí quan la majoria es van trobar a l’Estació d’autobusos de Vilafranca per coordinar la sortida en cotxes particulars. D’altres hi van anar directament.

Tot i que la majoria van anar a aparcar fora del recinte, poc a poc van anar arribant fins a retrobar-nos tots a les 11’30 per iniciar la visita.


El dia era inicialment plujós, gris i humit, però al llarg de la jornada el sol finalment ens va acompanyat, participant de la nostra alegria.


A la seu de la nova i remodelada botiga del Celler Vallformosa, ens va donat la benvinguda l’Àngels Olivella, magnífica ambaixadora del Celler Vallformosa i que ja coneixíem la majoria dels assistents. Ella mateixa ens va fer la visita per les magnifiques instal·lacions que vàrem iniciar pels jardins de la Casa Pairal.





El Celler Vallformosa es una empresa 100% familiar, gestionada per la cinquena generació de la família Domènech, des de 1865. 

El 60% de la seva producció l’exporten a més de 40 països del món. (Àsia, Amèrica i Europa)

El 1990 s’inauguren unes noves caves a càrrec del Molt Hble. Jordi Pujol, llavors President de la Generalitat de Catalunya.

El 1993 s’inaugura una nova planta de vinificació amb capacitat per a 10 MM. de quilos de raïm.

El 2000 s’amplien les noves caves soterrànies i tres noves línies  d’ embotellat.

El 2005 adquireixen noves instal·lacions a La Rioja.

El 2007 neix una nova línea de mercat a la Ribera del Duero.





 Ens vàrem endinsar doncs a conèixer un magnífic Celler. 

 Veient els bocois de roure envelliment de 1920, al Celler Vallformosa



La visita es va iniciar per les antigues tines i desprès cap el fantàstic Museu d’eines del camp que per part de la família Domènech - Vidal ha sapigut conservar al llarg de molts anys i que ara es mostren al públic interessat.


Vàrem seguir cap a la sala de la Cúpula, on hi tenen lloc infinitat d’actes socials, casaments,  càterings,  etc amb una capacitat per a 280 persones. 


Aquesta sala de banquets està decorada amb arcs catalans de mig punt de la cultura romànica. 


Desprès vàrem fer el recorregut cap a la sala de barriques, la de les ampolles reposant , les tines d’acer inoxidable, la zona exterior de la bàscula, sales d’embotellament, d’etiquetatge i en general de les grans i sorprenents caves que alberga Vallformosa.


Veient les fantàstiques instal.lacions on té lloc tot el principal procés de la producció del Celler Vallformosa de Vilobí del Penedès.


Posteriorment vàrem veure una sala on els avantpassats hi estan representats juntament amb un mapa del territori on s’hi localitzen les seves finques.


Vallformosa va ser pionera en l’ implantació de mesures mediambientals, instal·lant una depuradora biològica pròpia pel tractament d’aigües residuals amb la finalitat de combatre la contaminació d’aigües.   


Durant tot el recorregut de la visita, ens va acompanyar un preciós i carinyós gat ros anomenat “Garfield” que ens va fet costat des de l’inici fins el final. Aquí podem veure com es va fer amic de l'Àlvar Mascaró però també de tots els companys i companyes.


Finalitzada la visita cap al migdia, vàrem degustar un vi blanc muscat, un de rosat i un cava que ens va semblar a glòria, doncs eren tots molt bons i al punt de frescos. Uns vins i caves que han rebut infinitat de premis arreu del món per la seva qualitat i excel·lència.

Aquí els tres mosqueters: El Josep Ribas, l'Antoni Freixedas i l'Àlvar Mascaró degustant un magnífic cava.


 El "Chill Out" del Josep M. Palau i la Montse Mallofre, amb el permís del Josep Roca...


Aquesta degustació la vàrem fer a  la nova botiga, just al costat de la sala “Winery Convention Center” dedicada al Martí Vía i que es un nou espai dissenyat per a satisfer les necessitats d’empreses i col·lectius.


Vallformosa també es una empresa socialment responsable que lluita activament per incrementar la investigació contra el càncer a través d’acords de col·laboració amb la Fundació Institut Català d’Oncologia.

Desprès de la pèrdua el Sr. Martí Vía, - marit de la Sra. Queta Domènec, actual Presidenta - i Director d’Operacions de Vallformosa durant més de 30 anys, aquesta bodega i la família Domènech han estat molt implicats en la causa de la prevenció, investigació i cura del càncer.

Aquestes son les plaques de cava que es vàren editar amb els noms de les entitats beneficiaries.


Desprès de fer-nos la foto de rigor del grup, aquest cop fins i tot reivindicativa com podeu veure a la foto de la capçalera del blog.

Tot seguit, ens vàrem acomiadar de l’Àngels Olivella i enfilarem la carretera BV-2127  en Dirección a Guardiola de Font-rubí, per dinar a Cal Pau Xich, un lloc on s’hi menja com els àngels i on la generositat dels seus propietaris  va quedar de manifest en tot moment.


L'Estelada de l'Àlvar Mascaró va seguir presidint el dinar. 


Teníem una taula imperial perfectament parada  amb tots els plats de primers que consistien en un extens pica-pica que vàrem degustat amb molta gana. Pernil, sevillanos, pop, musclos, amanida, croquetes, torrades amb escalivada, cloïsses...


Els segons van ser 3 Ànecs al forn, 11 Raps a la planxa, 10  Mitges parrillades de peix, 3 Magrets a la llosa i 2 ternascos.

De postres un sorbet de llimona amb xarrup de marc de cava amb maduixa boníssim i uns carquinyolis i catànies.

Desprès licors a dojo, cafès i el que va convenir.

El vi va ser el de l’Albet i Noya i el Cava va ser el Brut Imperial de Rexach Baques.



Confidències a tres bandes : Josep Ribas, Josep Giralt i Josep Vías.


Els temes com us podeu imaginar varen ser relacionats amb el BMN, BS, Fons de Pensions, la Loteria de Nadal...



I van haver demostracions d'efecte i estimació diversos. Aquí en tenim una del company Gabriel Nicolau Cassany...


Un magnífic president de taula...




L’estelada que ens ha portat l’Àlvar Mascaró va tornar a presidir el menjador i el grup vàrem poder parlar molt animadament i portar a terme un dinar de Nadal com cal.


 

Cal Pau Xich, es un lloc sense pretensions i clàssic, però amb eficiència, eficàcia, servei ràpid i professional i amb una extraordinària cuina de mercat.
 

Tot el grup de El Quart Dijous que hi vàrem dinar, els hi volem agrair el tracte, les atencions i sobre tot la magnífica cuina que vàrem degustar.  







Al final, per gentil.lesa de l’organització es vàrem repartir uns rams de “Vesc” considerat l’amulet de la bona sort. Es diu que si s’obté una branca petita d’aquesta planta, es tindrà sort tot l’any següent. El vesc es una planta molt valuosa per les seves propietats medicinals, constituïnt un dels millors recursos per reduïr la pressió sanguínia.

Tot plegat es va allargar fins a les 18’15h. aproximadament.

Aprofitem per desitjar-vos als que no vàreu voler o no vàreu poder venir, unes 


                       MOLT BONES FESTES I MOLTA FELICITAT I SALUT PEL 2013!!

 

diumenge, 2 de desembre de 2012

Propera sortida : 13 de Desembre, Dinar de Nadal

JUSTIFICACIÓ

Degut a que el quart dijous de desembre es troba enmig de les festes de Nadal, s'ha decidit avançar la sortida pel dia 13, més o menys igual que l'any passat a l'Arboç.

Inicialment, s'havia comentat d'anar a la Fira de Santa Llúcia de Gelida, però per problemes logístics, hem hagut de canviar el programa.

El que farem tots els que hi vulgueu participar, es fer una visita a les Bodegues Vallformosa de Vilobí del Penedès i desprès anirem a dinar al Restaurant Cal Pau Xich de Guardiola de Font-rubi.

Aquest serà el programa:

 Vista de les Caves Vallformosa

VISITA BODEGUES VALLFORMOSA

Sortirem de l'Estació d'Autobusos de Vilafranca a les 11'00h. del matí del dijous dia 13 de desembre en direcció a Vilobí del Penedès i en cotxes particulars. (Els companys i companyes que no portin cotxe, es podran agrupar amb els altres, els quals ja coordinarem prèviament) Si algú vol anar directament a Vilovi, ens haurà d'avisar.

A les 11'30h. iniciarem la visita a les Bodegues Vallformosa, que durarà 90'

Jardins de Vallformosa

Passejarem davant les vinyes i per la part antiga de Vallformosa. Descobrirem el museu de les eines de camp que utilitzaven els nostres avantpassats. Recorrerem l’antiga bodega “Pinyol” amb les seves grans tines i arcs històrics. Observarem els grans tancs de fermentació.

 Tines de vi

Ens deixarem guiar per un món de barriques i rimes construïdes amb ampolles de cava per a descobrir una de les sales més precioses de tota la comarca: Sala la Cúpula, ubicada a 6 metres sota terra.

Amb un guia experimentat de la casa que us acompanyarà en tot moment, ens convidaran a viure una experiència pels sentits.

En acabar la visita es farà una degustació d'un vi i d'un cava Vallformosa, acompanyats d’unes olives i d’unes patates.

 Zona exterior de les Bodegues

Vallformosa es una Bodega de propietat 100% familiar gestionada per la quinta generació de la Família Domènech, l'origen de la qual se situa l'any 1865 a Vilobí del Penedès. 

Actualment compte amb Bodegues pròpies de vins i caves sota quatre Denominacions d'Origen : Penedès, Cava, Catalunya i Rioja.

Jadins de les Bodegues

Un dels seus nous projectes es el "Vallformosa Winery Convention Center", un espai que pretén satisfer les necessitats de les empreses i col.lectius que vulguin celebrar reunions, jornades de treball, esdeveniments o convencions a les instal.lacions de Vallformosa, descobrint alhora, la cultura del vi.

Vallformosa es a més, una empresa socialment responsable que lluita activament per incrementar la investigació contra el càncer a través d'un acord de col.laboració amb la Fundació Institut Català d'Oncologia.

Serà sens dubte una visita molt interessant i segur que us agradarà.


 Restaurant Cal Pau Xich

DINAR DE NADAL

A les 14'00h. farem el dinar de Nadal 2012 en un emblemàtic i reconegut restaurant de la comarca de l'Alt Penedès, situat a la veïna localitat de Guardiola de Font-rubí. Es tracte del Restaurant Cal Pau Xich.

Disposarem d'un menjador privat amb taula imperial per tal de poder tenir una millor comunicació.

Les places seran limitades per una qüestió d'espai.

El menú serà el següent:

DE PRIMER
...
Pica pica per a cada quatre persones
...
Bandeja de pernil
Sevillanos típics a l'andalusa
Pop a la Gallega
Musclos de roca a la planxa
Amanida
Croquetes casolanes
Torrades amb escalivada i anxoves
Cloïsses o navalles a la planxa (segons mercat)

SEGONS A ESCOLLIR
...
1/2 Parrillada de peix a la planxa: rap, lluç, escamarlat, llagostí, cloïsses)
Rap a la Planxa o a la marinera
Entrecot de vedella a la brasa
Ternasco al forn amb rovellons
Ànec al forn amb prunes i pinyons
Magret a la llosa

POSTRES
...
Copa de sorbet de llimona amb xarrup de marc de cava amb maduixa

BEGUDES
...
Vi Rosat Mas Comtal
Cava Reixac Baques Brut Imperial
Refrescs
Cafè
Licors



PER APUNTAR-SE
Per mail : elquartdijous@gmail.com 
o al facebook : https://www.facebook.com/#!/elquart.dijous
Us enviarem per mail els preus i data tope per apuntar-se.

Caldrà triar el segon plat.

dissabte, 24 de novembre de 2012

14ena. Sortida a Vilanova i La Geltrú, 22 de novembre de 2012


Passant llista abans de sortir de l'Estació d'autobusos de Vilafranca

El dijous dia 22 vàrem realitzar la sortida de novembre a Vilanova i La Geltrú.

Amb el mini-bus dels habituals Autocars Vendrell de Vilafranca, vàrem sortir a les 10’00h. del matí, per arribar puntualment a les 10’30h. al Museu del Mar, situat al Far de Vilanova i La Geltrú. El dia era humit i grís, però al menys ens va respectar la pluja.

Recepció de benvinguda al Museu

Allà ens esperava el company Josep M. Ferrer que al fer-se la sortida al seu poble natal ja havia vingut un dia abans des de Bourg Madame on viu i de l’Àlvar Mascaró que havia anat amb moto. Ells dos feien companyia al President del Museu, el Sr. Josep Ayza i Rosales, fill de Vinaròs i gran Vilanoví d’adopció. Un home Fidel a les seves costums marineres i defensor i lluitador per les llibertats.

El grup al davant del bot de salvament "Víctor Rojas"

El nostre magnífic guía ens va explicar de forma minuciosa i detallada tot el que fa referència al Museu, a les àncores, “El bot salvavides Víctor Rojas" i el Far de Sant Cristòfol operatiu des de 1886.  

El Museu del Mar va ser fundat fa 25 anys per un grup de persones de la platja de Vilanova i La Geltrú que es van reunir el 1978 amb la intenció de crear un Museu del Mar a la Platja de Vilanova.
Es va anar recollint i guardant tot el que quedava en les casetes de la platja de Vilanova, i en les botigues del barri de mar, ormejos, nanses, xarxes, gàbies... recollint també documentació, fotografies, etc. 

Així es va iniciar el que avui és la col·lecció del Museu del Mar.

 Els canons del segle XVI

Els canons que hi ha al jardí del museu,  són unes peces molt preuades, ja que són del segle XVII. Són canons de guerra prenapoleònics, model d'abancàrrega, recobrats per membres del SARC (Centre de Recuperacions i Activitats Subaquàtiques) l’any 1981 en aigües de Cubelles.

Cadascun dels tres tubs de canó de ferro, té un pes aproximat de 300 kg.

 El Far de Sant Cristòfol i seu del Museu del Mar

El Far de Sant Cristòfol té un abast nominal de 19 milles. Presenta un grup de 3 llampecs blancs cada 8 segons (GpD (3) B 8s) amb una ocultació de 1,5 segons entre llampec i llampec i 4,4 segons d’ocultació entre cada grup de llampecs.

 Imatge bucòlica d'uns bots malmesos

El Sr. Ayza ens va explicar també la tragèdia més gran de la historia marinera viscuda a Vilanova el 9 de novembre de 1886, produïda pels efectes devastadors d’un gran temporal de migjorn, amb mar, vent i aigua i en que hi vàrem perdre la vida 22 mariners, entre ells un nen de 10 anys.
No hi ha cap pescador o persona vinculada a la platja o a la vila que no hagi sentit parlar de l’Any dels Negats o Any de les Desgràcies que son els noms pels quals se’l recorda i a la vegada escoltar la versió dels fets d’un dramatisme excepcional.

 Rebent les explicacions del Sr. Josep Ayza

Vàrem poder observar també un recull fotogràfic de la gent de baix a mar, gent de la vila, persones que fa anys van iniciar amb les seves donacions el que avui és la col·lecció del Museu del Mar.

                                                        Bot de salvament “Víctor Rojas”
Una de les peces mes preuades del Museu és el Bot de salvament “Víctor Rojas”, bot insubmergible que arribà a Vilanova l’any 1925, inspirat en els bots anglesos tipus Beeching-Peake. Té una eslora d’11m. una mànega de 2’70 m. i un puntal de 0’80m. És un bot de rems i vela per a 14 tripulants.

El company Gabriel Nicolau, observant la història de la vida marinera.
Perquè el nom de Víctor Rojas?
Víctor Rojas era una barreja de blanc, indi i negre. Era de color xocolata, de nas recte, caucàsic. De cos era ample i de talla proporcionada, un home fort, un bon mariner arecibeño, que des de la seva joventut es va dedicar a la pesca. Va nàixer l’any 1832 a Arecibo (Puerto Rico), ciutat situada a la cost de l’Oceà Atlàntic, zona de grans borrasqueres i huracans. Tota la seva vida es va dedicar al salvament dels que naufragaven a la rada d’Arecibo.

 El grup acompanyats del Sr. Josep Ayza, President del Museu del Mar

Us recomanem a tots els que no el coneixeu, que aneu a visitar el Museu del Mar i gaudireu d’un entorn meravellós on al jardí hi ha uns tamarius centenaris, el Far de Sant Cristòfol, el Moli de Mar, l’Ermita de Sant Cristòfol a tocar, a més de poder gaudir de la platja i del mar, tot un fantàstic racó de la costa del Garraf.
Nosaltres ens vàrem acomiadar del Sr. Josep Ayza, tot agraint-li la seva ambilitat i fent-li obsequi d'una capsa de catànies vilafranquines que sabíem que a ell li agradaven. 


Casa del Mar, Confraria de Pescadors, o Pòsit de Pescadors
Al sortir vàrem fer una llarga passejada pel Passeig Marítim, passant pel davant de la Casa del Mar, Confraria de Pescadors, o Pòsit de Pescadors (noucentisme del 1925) fins arribar al Monument al President Macià, on enfilaríem la Rambla Principal.


A les escales de la Parròquia de Sant Antoni

Al llarg de la caminada vàrem poder admirar tots els magnífics edificis modernistes com son el Teatre Municipal, (Neoclassicisme del segle XIX) Can Panxo Ferrer o Correus, (Eclecticisme del segle XIX) Can Gener o Can Raventós, (modernisme del 1902) Can Magrinyà o Can Renard, (modernisme del 1923) la Casa Mercedes Soler, (obra popular del segle XIX) per arribar finalment a la Parròquia de Sant Antoni Abat (Barroc, neoclassicisme segles XVIII-XX)i allà ens vàrem fer una altre foto de grup.

 Una part del grup a l'of. 101 de Caixa Penedès i el seu Director Sr. Pere Pascual

Vàrem continuar passejant per l'antic carrer de Sant Gregori  fins arribar a la Plaça de Les Cols i al carrer Caputxins. Mentre alguns del grup descansaven a la Plaça, uns altres ens vàrem acostar fins a saludar els companys de l’of. 101 de Caixa Penedès, un edifici modernista de finals del segle XIX. Es un conjunt de façana que conserva l'estructura original modernista. Emmarcament de les obertures d'accés i cartel·les que sostenen el rètol, realitzats en fusta motllurada amb elements decoratius de temàtica vegetal, característica del llenguatge modernista. 

Històricament i havia una botiga de teixits, els "Almacenes Ricart". L'estructura de fusta que emmarcava l'entrada a la botiga va ser restaurada l'any 1983 en passar a mans de l'entitat bancària. Tot i que es va reproduir tota la composició de façana, pràcticament només es van salvar de l'original les cartel·les que sostenien la cornisa. A l'interior s'han conservat altre elements, com els muntants dels antics prestatges, que han estat tancats i convertits en armaris.


                                                                                             Plaça de Les Cols


Desprès, vàrem continuar per la Plaça de les Cols, on s’hi ubica la seu del Foment Vilanoví, un edifici Neoclassicisme-romàntic de mitjans del segle XIX , la casa del Poeta Cabanyes del segle XVIII, la casa modernista de Can Joan Olivella o la casa noucentista Casa Galceràn del segle XVIII.

Portal del Nin

Poc a poc i ja una mica cansats d’aquesta llarga caminada, vàrem arribar al carrer de Sant Antoni on dinaríem a l’Espai de la Carme un edifici on antigament hi havia el Banc de Vilanova i just davant mateix també s’hi localitza la Casa Ignasi Font de l’època del romanticisme. La zona es un entorn fantàstic ja que es on hi ha el Portal del Nin o d’en Negrell i restes de muralla del segle XIV.

El conjunt del portal d'en Nin i del fragment de muralla formava part de l'antic recinte fortificat de Vilanova de Cubelles. Les muralles tenien aproximadament un perímetre de 600 m. Aquest primitiu nucli de població constava de tres carrers paral·lels i un de perpendicular, i s'obria a l'exterior per quatre portals, el del Mar, el de Terra, el d'en Clarà i el d'en Negrell.

Restaurant Espai de la Carme, carrer Sant antoni,6, Vilanova i La Geltrú 

"Espai de la Carme" es troba situat a la que va ser seu del "Banc de Vilanova" els anys 1881-1924 i on encara es conserva la caixa forta que vàrem poder visitar als soterranis del local.
Aquest es un restaurant molt recomanable per diversos motius, entre d’altres la qualitat dels seus productes, l’amabilitat de la Carme i de l’Arnau i pel lloc acollidor i ple d’art que et fa sentir molt a gust.

                                                                                La taula del grup

Vàrem degustar diversos plats molt ben el.laborats com els Farcells de formatge de cabra sobre niu d’enciams, el Trinxat de la Cerdanya, les Croquetes casolanes, el pa de coca amb escalivada i anxova, els Canelons de l’Àvia, les Galtes de Porc estofades, el Bacallà confitat amb crema de pastanaga i patates i la majoria varen degustar la Rajada de Vilanova a l’all cremat. Per acabar unes postres dolces casolanes fetes per la Carme que van posar el punt i final al dinar, regat amb uns extraordinaris vins i caves del Penedès, com no podia ser d’una altre manera.


                  El ara pintor i company Josep M. Ferrer va sortejar un dels seus quadres i li va tocar a la Montserrat  Mallofré.
                El grup al davant de l'Espai de la Carme juntament amb l'Arnau un dels propietaris.
Desprès vàrem visitar el que havia estat la caixa fort de l’antic “Banc de Vilanova”, situat al soterrani del restaurant.

Desprès de la tercera foto de grup de rigor on no hi varen faltar els propietaris del Restaurant, ens vam encaminar tot passejant cap al Museu romàntic Casa Papiol, passant per la Plaça Pau Casal son s’hi troba el Monument a Anselm Clavé i on hi havia l’edifici del segle XIV que albergà el Primer Ajuntament de Vilanova i La Geltrú fins el 26 d’abril de 1867 i on també els Xiquets de Valls van alçar el primer Castell de nou de Vilanova.

                                 Iniciant la visita al Museu Papiol de la mà del guía Jordi Pérez

Vàrem iniciar la visita al Museu Romàntic Can Papiol, de la mà del magnífic guía Jordi Pérez. El Museu està situat al centre històric de Vilanova i la Geltrú i és una casa-museu que evoca la vida quotidiana d'una família benestant del segle XIX a través de l'ambient de les seves estances, decorades amb mobiliari i ornaments de l’època. 

                                               Pati interior de la Casa Papiol
Fou la casa pairal dels Papiol, una de les famílies més influents i importants de la vila, oriünda de l’Arboç que es va instal•lar a Vilanova a mitjans del segle XVII. Comptaven amb un gran patrimoni que havien adquirit a través de la compra de béns i enllaços matrimonials. 

                                                                       Sala de ball del Museu Papiol
Francesc de Papiol i Padró, advocat i terratinent, persona de gran cultura i erudició i diputat per Catalunya a les Corts de Cadis de 1812, la va fer construir a finals del segle XVIII (1790-1801) a sobre d’un antic hort familiar. En morir sense descendència, el patrimoni familiar passà a mans de la seva germana, casada amb Manuel Torrents, i d’aquesta manera la casa es convertí en propietat de la família Torrents.

La Diputació de Barcelona va adquirir l'immoble l’any 1959 i es va inaugurar com a museu el 1961. 

                                                       Zona del jardí de la Casa Palau Can Papiol
La casa conserva l’estructura, la distribució i la decoració originals. L’exterior segueix el cànon auster de l’època, amb una façana d’estil neoclàssic i elements arquitectònics pintats. L’interior, en canvi, destaca per la seva fastuositat i elegància.

El circuit de la visita va incloure el recorregut per la planta noble, l’àrea rústica i el jardí.

Vàrem quedar realment impressionats del magnífica Palau de Can Papiol.
 

                                                                Nocturna dels carrers de La Geltrú.
Desprès vàrem passejar per alguns dels carrers antics de la Geltrú. El nucli antic de la Geltrú, entre els carrers del Ravalet, Arengaders, Argenteria i de la Muralla, va estar emmurallat en època medieval i els seus carrers conserven el seu traçat antic, tot i que la major part d'edificis són d'època posterior (segles XVIII, XIX i XX). Les cases més antigues conserven el portal adovellat, algunes amb l'escut gravat, com la casa del Bosser, el recaptador d'impostos, al carrer Bonaire.

                                                                           A les escales del Castell de la Geltrú

Ens vàrem fer la darrera foto de grup al peu de les escales del Castell de la Geltrú i actualment seu de l’Arxiu Històric Comarcal. 
El Castell del segle VIII al XV va ser reconstruït sobre l'estructura d l'antic edifici medieval, bastits entre els segles XII i XV, del qual en conserva diversos elements remarcables, com les finestres gòtiques o els escuts esculpits. No s'ha conservat l'antiga torre mestra, de planta circular. La restauració va ser duta a terme per Jeroni Martorell sota el patrocini de Josep Font Gumà.
Ja sense claror de dia, ens vàrem encaminar cap a la Plaça de les Casernes on ens esperava el bus d’Autocars Vendrell per retornar a Vilafranca, uns i d’altres cap a l’Arboç, Sant Feliu de Llobregat, Sabadell, Moja, Les Cabanyes, Vilobi del Penedès, Santa Margarida i Els Monjos, Sant Martí Sarroca i Bourg-Madame!
Ens agradaria acabar aquesta crònica amb una havanera escrita i musicada per Ton Dalmau el març del 2010 que porta el títol “El Bot Salvavides Victor Rojas”.

La mar és calmada
les barques ja han sortit
l'horitzó ennegreix de sobte
un fort vent fred es gira
la pluja ja és aquí

Vent sostingut de garbí
que empeny les barques enfora
pluja traïdora i gelada
onatge potent i furiós
la mar es menja la sorra

Victor Rojas navega
voguem fort mar endins
cerquem bé qui ens necessita
l'ajudarem a sortir

Algunes barques ja han tornat
però ni n'ha que encara falten
la tempesta segueix furient
els llops de mar decideixen:
“armarem el bot de rescat”

Victor Rojas navega …

Valents els experts incansables
no miren el perill ni la mandra
entre tots les cordes amarren
per empènyer plegats el vaixell
fins posar-lo damunt les onades

Victor Rojas navega …

Un cop a dalt hissen les veles
i el vaixell navega enllà
dones i fills passen el rosari
quan temps hauran d'esperar
quanta estona de pors i neguits

Victor Rojas navega …

I al final quan tornin els herois
alegries i plors sorgiran.
Un gran monument els cal
als vells llops de la mar,
Vilanova no els oblidis mai ¡

Fins la propera companys ¡!


Assistents:

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...