dissabte, 24 de novembre de 2012

14ena. Sortida a Vilanova i La Geltrú, 22 de novembre de 2012


Passant llista abans de sortir de l'Estació d'autobusos de Vilafranca

El dijous dia 22 vàrem realitzar la sortida de novembre a Vilanova i La Geltrú.

Amb el mini-bus dels habituals Autocars Vendrell de Vilafranca, vàrem sortir a les 10’00h. del matí, per arribar puntualment a les 10’30h. al Museu del Mar, situat al Far de Vilanova i La Geltrú. El dia era humit i grís, però al menys ens va respectar la pluja.

Recepció de benvinguda al Museu

Allà ens esperava el company Josep M. Ferrer que al fer-se la sortida al seu poble natal ja havia vingut un dia abans des de Bourg Madame on viu i de l’Àlvar Mascaró que havia anat amb moto. Ells dos feien companyia al President del Museu, el Sr. Josep Ayza i Rosales, fill de Vinaròs i gran Vilanoví d’adopció. Un home Fidel a les seves costums marineres i defensor i lluitador per les llibertats.

El grup al davant del bot de salvament "Víctor Rojas"

El nostre magnífic guía ens va explicar de forma minuciosa i detallada tot el que fa referència al Museu, a les àncores, “El bot salvavides Víctor Rojas" i el Far de Sant Cristòfol operatiu des de 1886.  

El Museu del Mar va ser fundat fa 25 anys per un grup de persones de la platja de Vilanova i La Geltrú que es van reunir el 1978 amb la intenció de crear un Museu del Mar a la Platja de Vilanova.
Es va anar recollint i guardant tot el que quedava en les casetes de la platja de Vilanova, i en les botigues del barri de mar, ormejos, nanses, xarxes, gàbies... recollint també documentació, fotografies, etc. 

Així es va iniciar el que avui és la col·lecció del Museu del Mar.

 Els canons del segle XVI

Els canons que hi ha al jardí del museu,  són unes peces molt preuades, ja que són del segle XVII. Són canons de guerra prenapoleònics, model d'abancàrrega, recobrats per membres del SARC (Centre de Recuperacions i Activitats Subaquàtiques) l’any 1981 en aigües de Cubelles.

Cadascun dels tres tubs de canó de ferro, té un pes aproximat de 300 kg.

 El Far de Sant Cristòfol i seu del Museu del Mar

El Far de Sant Cristòfol té un abast nominal de 19 milles. Presenta un grup de 3 llampecs blancs cada 8 segons (GpD (3) B 8s) amb una ocultació de 1,5 segons entre llampec i llampec i 4,4 segons d’ocultació entre cada grup de llampecs.

 Imatge bucòlica d'uns bots malmesos

El Sr. Ayza ens va explicar també la tragèdia més gran de la historia marinera viscuda a Vilanova el 9 de novembre de 1886, produïda pels efectes devastadors d’un gran temporal de migjorn, amb mar, vent i aigua i en que hi vàrem perdre la vida 22 mariners, entre ells un nen de 10 anys.
No hi ha cap pescador o persona vinculada a la platja o a la vila que no hagi sentit parlar de l’Any dels Negats o Any de les Desgràcies que son els noms pels quals se’l recorda i a la vegada escoltar la versió dels fets d’un dramatisme excepcional.

 Rebent les explicacions del Sr. Josep Ayza

Vàrem poder observar també un recull fotogràfic de la gent de baix a mar, gent de la vila, persones que fa anys van iniciar amb les seves donacions el que avui és la col·lecció del Museu del Mar.

                                                        Bot de salvament “Víctor Rojas”
Una de les peces mes preuades del Museu és el Bot de salvament “Víctor Rojas”, bot insubmergible que arribà a Vilanova l’any 1925, inspirat en els bots anglesos tipus Beeching-Peake. Té una eslora d’11m. una mànega de 2’70 m. i un puntal de 0’80m. És un bot de rems i vela per a 14 tripulants.

El company Gabriel Nicolau, observant la història de la vida marinera.
Perquè el nom de Víctor Rojas?
Víctor Rojas era una barreja de blanc, indi i negre. Era de color xocolata, de nas recte, caucàsic. De cos era ample i de talla proporcionada, un home fort, un bon mariner arecibeño, que des de la seva joventut es va dedicar a la pesca. Va nàixer l’any 1832 a Arecibo (Puerto Rico), ciutat situada a la cost de l’Oceà Atlàntic, zona de grans borrasqueres i huracans. Tota la seva vida es va dedicar al salvament dels que naufragaven a la rada d’Arecibo.

 El grup acompanyats del Sr. Josep Ayza, President del Museu del Mar

Us recomanem a tots els que no el coneixeu, que aneu a visitar el Museu del Mar i gaudireu d’un entorn meravellós on al jardí hi ha uns tamarius centenaris, el Far de Sant Cristòfol, el Moli de Mar, l’Ermita de Sant Cristòfol a tocar, a més de poder gaudir de la platja i del mar, tot un fantàstic racó de la costa del Garraf.
Nosaltres ens vàrem acomiadar del Sr. Josep Ayza, tot agraint-li la seva ambilitat i fent-li obsequi d'una capsa de catànies vilafranquines que sabíem que a ell li agradaven. 


Casa del Mar, Confraria de Pescadors, o Pòsit de Pescadors
Al sortir vàrem fer una llarga passejada pel Passeig Marítim, passant pel davant de la Casa del Mar, Confraria de Pescadors, o Pòsit de Pescadors (noucentisme del 1925) fins arribar al Monument al President Macià, on enfilaríem la Rambla Principal.


A les escales de la Parròquia de Sant Antoni

Al llarg de la caminada vàrem poder admirar tots els magnífics edificis modernistes com son el Teatre Municipal, (Neoclassicisme del segle XIX) Can Panxo Ferrer o Correus, (Eclecticisme del segle XIX) Can Gener o Can Raventós, (modernisme del 1902) Can Magrinyà o Can Renard, (modernisme del 1923) la Casa Mercedes Soler, (obra popular del segle XIX) per arribar finalment a la Parròquia de Sant Antoni Abat (Barroc, neoclassicisme segles XVIII-XX)i allà ens vàrem fer una altre foto de grup.

 Una part del grup a l'of. 101 de Caixa Penedès i el seu Director Sr. Pere Pascual

Vàrem continuar passejant per l'antic carrer de Sant Gregori  fins arribar a la Plaça de Les Cols i al carrer Caputxins. Mentre alguns del grup descansaven a la Plaça, uns altres ens vàrem acostar fins a saludar els companys de l’of. 101 de Caixa Penedès, un edifici modernista de finals del segle XIX. Es un conjunt de façana que conserva l'estructura original modernista. Emmarcament de les obertures d'accés i cartel·les que sostenen el rètol, realitzats en fusta motllurada amb elements decoratius de temàtica vegetal, característica del llenguatge modernista. 

Històricament i havia una botiga de teixits, els "Almacenes Ricart". L'estructura de fusta que emmarcava l'entrada a la botiga va ser restaurada l'any 1983 en passar a mans de l'entitat bancària. Tot i que es va reproduir tota la composició de façana, pràcticament només es van salvar de l'original les cartel·les que sostenien la cornisa. A l'interior s'han conservat altre elements, com els muntants dels antics prestatges, que han estat tancats i convertits en armaris.


                                                                                             Plaça de Les Cols


Desprès, vàrem continuar per la Plaça de les Cols, on s’hi ubica la seu del Foment Vilanoví, un edifici Neoclassicisme-romàntic de mitjans del segle XIX , la casa del Poeta Cabanyes del segle XVIII, la casa modernista de Can Joan Olivella o la casa noucentista Casa Galceràn del segle XVIII.

Portal del Nin

Poc a poc i ja una mica cansats d’aquesta llarga caminada, vàrem arribar al carrer de Sant Antoni on dinaríem a l’Espai de la Carme un edifici on antigament hi havia el Banc de Vilanova i just davant mateix també s’hi localitza la Casa Ignasi Font de l’època del romanticisme. La zona es un entorn fantàstic ja que es on hi ha el Portal del Nin o d’en Negrell i restes de muralla del segle XIV.

El conjunt del portal d'en Nin i del fragment de muralla formava part de l'antic recinte fortificat de Vilanova de Cubelles. Les muralles tenien aproximadament un perímetre de 600 m. Aquest primitiu nucli de població constava de tres carrers paral·lels i un de perpendicular, i s'obria a l'exterior per quatre portals, el del Mar, el de Terra, el d'en Clarà i el d'en Negrell.

Restaurant Espai de la Carme, carrer Sant antoni,6, Vilanova i La Geltrú 

"Espai de la Carme" es troba situat a la que va ser seu del "Banc de Vilanova" els anys 1881-1924 i on encara es conserva la caixa forta que vàrem poder visitar als soterranis del local.
Aquest es un restaurant molt recomanable per diversos motius, entre d’altres la qualitat dels seus productes, l’amabilitat de la Carme i de l’Arnau i pel lloc acollidor i ple d’art que et fa sentir molt a gust.

                                                                                La taula del grup

Vàrem degustar diversos plats molt ben el.laborats com els Farcells de formatge de cabra sobre niu d’enciams, el Trinxat de la Cerdanya, les Croquetes casolanes, el pa de coca amb escalivada i anxova, els Canelons de l’Àvia, les Galtes de Porc estofades, el Bacallà confitat amb crema de pastanaga i patates i la majoria varen degustar la Rajada de Vilanova a l’all cremat. Per acabar unes postres dolces casolanes fetes per la Carme que van posar el punt i final al dinar, regat amb uns extraordinaris vins i caves del Penedès, com no podia ser d’una altre manera.


                  El ara pintor i company Josep M. Ferrer va sortejar un dels seus quadres i li va tocar a la Montserrat  Mallofré.
                El grup al davant de l'Espai de la Carme juntament amb l'Arnau un dels propietaris.
Desprès vàrem visitar el que havia estat la caixa fort de l’antic “Banc de Vilanova”, situat al soterrani del restaurant.

Desprès de la tercera foto de grup de rigor on no hi varen faltar els propietaris del Restaurant, ens vam encaminar tot passejant cap al Museu romàntic Casa Papiol, passant per la Plaça Pau Casal son s’hi troba el Monument a Anselm Clavé i on hi havia l’edifici del segle XIV que albergà el Primer Ajuntament de Vilanova i La Geltrú fins el 26 d’abril de 1867 i on també els Xiquets de Valls van alçar el primer Castell de nou de Vilanova.

                                 Iniciant la visita al Museu Papiol de la mà del guía Jordi Pérez

Vàrem iniciar la visita al Museu Romàntic Can Papiol, de la mà del magnífic guía Jordi Pérez. El Museu està situat al centre històric de Vilanova i la Geltrú i és una casa-museu que evoca la vida quotidiana d'una família benestant del segle XIX a través de l'ambient de les seves estances, decorades amb mobiliari i ornaments de l’època. 

                                               Pati interior de la Casa Papiol
Fou la casa pairal dels Papiol, una de les famílies més influents i importants de la vila, oriünda de l’Arboç que es va instal•lar a Vilanova a mitjans del segle XVII. Comptaven amb un gran patrimoni que havien adquirit a través de la compra de béns i enllaços matrimonials. 

                                                                       Sala de ball del Museu Papiol
Francesc de Papiol i Padró, advocat i terratinent, persona de gran cultura i erudició i diputat per Catalunya a les Corts de Cadis de 1812, la va fer construir a finals del segle XVIII (1790-1801) a sobre d’un antic hort familiar. En morir sense descendència, el patrimoni familiar passà a mans de la seva germana, casada amb Manuel Torrents, i d’aquesta manera la casa es convertí en propietat de la família Torrents.

La Diputació de Barcelona va adquirir l'immoble l’any 1959 i es va inaugurar com a museu el 1961. 

                                                       Zona del jardí de la Casa Palau Can Papiol
La casa conserva l’estructura, la distribució i la decoració originals. L’exterior segueix el cànon auster de l’època, amb una façana d’estil neoclàssic i elements arquitectònics pintats. L’interior, en canvi, destaca per la seva fastuositat i elegància.

El circuit de la visita va incloure el recorregut per la planta noble, l’àrea rústica i el jardí.

Vàrem quedar realment impressionats del magnífica Palau de Can Papiol.
 

                                                                Nocturna dels carrers de La Geltrú.
Desprès vàrem passejar per alguns dels carrers antics de la Geltrú. El nucli antic de la Geltrú, entre els carrers del Ravalet, Arengaders, Argenteria i de la Muralla, va estar emmurallat en època medieval i els seus carrers conserven el seu traçat antic, tot i que la major part d'edificis són d'època posterior (segles XVIII, XIX i XX). Les cases més antigues conserven el portal adovellat, algunes amb l'escut gravat, com la casa del Bosser, el recaptador d'impostos, al carrer Bonaire.

                                                                           A les escales del Castell de la Geltrú

Ens vàrem fer la darrera foto de grup al peu de les escales del Castell de la Geltrú i actualment seu de l’Arxiu Històric Comarcal. 
El Castell del segle VIII al XV va ser reconstruït sobre l'estructura d l'antic edifici medieval, bastits entre els segles XII i XV, del qual en conserva diversos elements remarcables, com les finestres gòtiques o els escuts esculpits. No s'ha conservat l'antiga torre mestra, de planta circular. La restauració va ser duta a terme per Jeroni Martorell sota el patrocini de Josep Font Gumà.
Ja sense claror de dia, ens vàrem encaminar cap a la Plaça de les Casernes on ens esperava el bus d’Autocars Vendrell per retornar a Vilafranca, uns i d’altres cap a l’Arboç, Sant Feliu de Llobregat, Sabadell, Moja, Les Cabanyes, Vilobi del Penedès, Santa Margarida i Els Monjos, Sant Martí Sarroca i Bourg-Madame!
Ens agradaria acabar aquesta crònica amb una havanera escrita i musicada per Ton Dalmau el març del 2010 que porta el títol “El Bot Salvavides Victor Rojas”.

La mar és calmada
les barques ja han sortit
l'horitzó ennegreix de sobte
un fort vent fred es gira
la pluja ja és aquí

Vent sostingut de garbí
que empeny les barques enfora
pluja traïdora i gelada
onatge potent i furiós
la mar es menja la sorra

Victor Rojas navega
voguem fort mar endins
cerquem bé qui ens necessita
l'ajudarem a sortir

Algunes barques ja han tornat
però ni n'ha que encara falten
la tempesta segueix furient
els llops de mar decideixen:
“armarem el bot de rescat”

Victor Rojas navega …

Valents els experts incansables
no miren el perill ni la mandra
entre tots les cordes amarren
per empènyer plegats el vaixell
fins posar-lo damunt les onades

Victor Rojas navega …

Un cop a dalt hissen les veles
i el vaixell navega enllà
dones i fills passen el rosari
quan temps hauran d'esperar
quanta estona de pors i neguits

Victor Rojas navega …

I al final quan tornin els herois
alegries i plors sorgiran.
Un gran monument els cal
als vells llops de la mar,
Vilanova no els oblidis mai ¡

Fins la propera companys ¡!


Assistents:

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...