divendres, 18 de gener de 2013

16ena. TROBADA Sortida 24 de Gener de 2013: SANT MARTÍ SARROCA

Vista del Castell, l'Esglèsia i el Cementiri de Sant Martí Sarroca (Foto M. Rosa Ferré)

Us presentem la propera sortida que farem a Sant Martí Sarroca, a l'Alt Penedès.
Visitarem  el Castell Medieval, l'Església Romànica i Museu (Turó de la Roca)

Dinarem al Restaurant típic MASIA ARAN.
La sortida es farà des de l'Estació d'Autobusos de Vilafranca a les 11'30h. per iniciar la visita al Castell a les 12'00h. (Si algú hi vol anar directament, només caldrà que ens avisi).

Sant Martí Sarroca és una població i un municipi de la comarca de l'Alt Penedès, situat a la vall del riu Foix al nord-oest de la capital comarcal. Drena també el terme la riera de Pontons, que desguassa al Foix prop de Rovellats.

Limita amb els municipis de Pacs del Penedès, Santa Margarida i Els Monjos, Torrelles de Foix, Font-rubi, Vilobí del Penedès, Castellví de la Marca i Montmell.

El municipi comprèn també els veïnats i caseries de la Rovira Roja, el Romaní, els Hostalets, la Serra de Baix, la Torre de Vernet, Rovellats, les Cantarelles, la Bleda, Brugueres i les Cantarelles.

 Turó de la Roca, (Foto Ajuntament de Sant Martí Sarroca)
Que veureum?

El turó de la Roca és el centre de referència del municipi de Sant Martí Sarroca. Les primeres dades històriques corresponen al segle X, quan servia de punt de guaita i de protecció per als seus habitants. Hi ha indicis que anteriorment havia estat un assentament ibèric i també romà.


Des de la baixa edat mitja i fins al segle XIX, al voltant del castell s'hi va consolidar un nucli de població origen de l'actual poble de Sant Martí Sarroca que va quedar malmès durant la primera guerra carlina. En aquest període, simultàniament, va començar el desenvolupament del nucli de població de les cases noves, a baix al pla, el cap del municipi i principal nucli de població de Sant Martí. Els carrers de Casetes i de Cases Noves evoquen aquesta expansió de la població martinenca fora del nucli murallat.



Esglèsia Romànica de Santa Maria (Foto M. Rosa Ferré)

L'església romànica de Santa Maria


És la peça arquitectònica més genuïna del conjunt medieval de la Roca. Va ser restaurada el 1906 per l'insigne arquitecte i polític Josep Puig i Cadafalch. Està catalogada com a monument històric artístic per la Generalitat de Catalunya des del 1931.
El temple va ser erigit a finals del segle XII i va ser consagrat el 1204. Està construït sobre un edifici religiós anterior, del segle X. El seu absis es considera el millor de totes les terres catalanes en el seu estil.

Interior de l'Esglèsia Romànica de Santa Maria (Foto Àngela Llop)

A l'interior, s'hi pot contemplar el retaule gòtic de l'Ascensió del Senyor, datat el 1421, del taller de Lluís Borrassà i atribuït a Jaume Cabrera.


Té afegits d'estils posteriors, com el campanar octogonal, del segle XVI, construït damunt el cimbori, una capella barroca, una porta d'estil renaixentista a la façana oest i una capella neoclàssica, edificada sobre el braç nord del creuer dels segles XVII i XVIII, amb un altar i retaule barrocs Ramon Moret.
Exterior del Castell de Sant Martí Sarroca (Foto M. Rosa Ferré)

El castell dels Sant Martí Sarroca

Al segle X, Galí, veguer del Penedès, és el fundador de la nissaga dels Santmartí i el seu fill Guillem, ja al segle XI, va començar la construcció del castell. Va ser al segle XII quan s'hi van fer altes muralles i s'hi van construir estances nobles. 

Com a fortificació militar, va ser reforçat per Mir Geribert, membre de la família comtal de Barcelona i autoproclamat Príncep d'Olèrdola. El seu fill i hereu del castell, Arnau de Santmartí, va arribar a ser governador del Penedès.

En temps de Pere el Cerimoniós (1360), va ser propietat de la Casa de Barcelona.

Posta de sol al Castell de Sant Martí Sarroca (Foto M. Rosa Ferré) 

El castell va passar a ser possessió de la família dels Cervelló, i més tard, per pagar uns deutes, va ser adquirit per la Pia Almoina, que el va senyorejar fins al 1837.

Va tornar a tenir ús militar durant la Guerra de Successió i va ser un dels últims nuclis de resistència a les tropes de Felip V, davant les quals va capitular el 18 de setembre, una setmana després que Barcelona i els seus defensors van ser perseguits fins a Sant Quintí de Mediona i morts quan van ser trobats allà, juntament amb la gent d'aquell poble.

Amb la desamortització es va accelerar la degradació del conjunt arquitectònic, que en molts casos va ser utilitzat com a proveïdor de materials per a la construcció de noves cases del poble. No obstant, el castell encara va tornar a ser reforçat durant la primera guerra carlina, però la seva decadència ja no es va aturar fins a mitjan segle passat, quan una iniciativa popular va promoure la rehabilitació del conjunt.

 Exterior del Castell i de l'Esglèsia de Santa Maria de Sant Martí Sarroca (Foto M. Rosa Ferré)


Una visita al castell


De l'estructura del castell de Sant Martí s'ha reedificat la part formada per les estances més nobles, que formen un pati interior de forma trapezoïdal. 


A la planta baixa, hi trobem les Quadres, sala que manté la seva estructura original del segle XI.

Les antigues Cuines del castell ocupen tres sales de la planta baixa de l'edifici.

La Sala Gòtica evoca l'antic menjador del castell, originàriament d'estil romànic. La Sala de Ponent està restaurada d'estil renaixement. A l'Ala Sud, la primera planta allotjava les antigues habitacions o dormitoris (les finestres conserven els seients festejadors). La planta baixa era l'antic celler de vi del castell, d'estil romànic.


 Exterior del Castell de Sant Martí Sarroca (Foto M. Rosa Ferré)

Un episodi de la vida cortesana


Pere el Cerimoniós va regir el període de màxim esplendor de la casa de Barcelona i com a comte rei de la corona d'Aragó. El seu govern va estendre el pavelló català arreu. El 1381, el castell de Sarroca era una possessió de la família del casal de Barcelona, més exactament de Bernat de Fortià, germà de Sibil·la, la quarta dona del Cerimoniós. L'ascens de Sibil·la fins a convertir-se en esposa de Pere li va causar moltes enemistats. Amb el Cerimoniós malalt de mort, Sibil·la va témer per la seva sort i va abandonar la cort per anar a Sitges, primer, i després va venir a refugiar-se al castell de Sant Martí Sarroca, fins on va ser perseguida pels infants Joan i Martí. Sibil·la es va lliurar a les forces de l'infant Martí el 7 de gener de 1387 i va salvar el seu coll a canvi de retirar-se lluny de la cort.



A les sales de la Cuina, entre les peces més importants que hi ha exposades destaquen un monument funerari ibèric (s.III-II aC), l'anomenada Venus del Penedès, un cap de dona de pedra (s.I aC), i làpides sepulcrals romanes. Destaca també una sopera morisca de ceràmica de Manisses (s.XV), decorada per dintre i per fora, una peça que es pot considerar única, trobada durant la restauració de l'església, l'any 1906, realitzada per l'arquitecte Josep Puig i Cadafalch. També hi ha una taula denominada El Cavaller Lleó, una grisalla renaixentista. A les antigues Quadres (s.XI) del recinte s'hi presenta des de 1988 una exhaustiva colAlecció d'eines del camp, fruit de diverses donacions de famílies martinenques.


Foto interior del Museu (Foto Ajuntament de Sant Martí Sarroca)

El Museu Municipal exposa noves peces històriques.

Després que al novembre l’Ajuntament de Sant Martí Sarroca presentés públicament la predel•la original del retaule gòtic de l’església de Sant Martí Sarroca que havia estat robada 70 anys abans, des d’aquestes festes de Nadal el municipi compta amb la recuperació d’altres peces històriques que també van formar part del patrimoni local.

En concret, el Museu Municipal exposa dos capitells del segle XIII, el braç superior d’una creu de terme del 1639 i un pelicà amb les seves cries (s. XVII-XVIII). Són peces que van pertànyer a l’església de Sant Martí Sarroca, però que van ser venudes a principis del segle XX durant la restauració que en va fer l’arquitecte Josep Puig i Cadafalch per poder finançar aquestes obres. L’Ajuntament, interessat en promocionar econòmicament el municipi mitjançant el turisme i la recuperació del patrimoni, va localitzar les peces al Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC) i en va demanar la seva cessió. Després de llargues negociacions, per fi aquestes peces han tornat a Sant Martí Sarroca. Ha calgut remodelar el Museu Municipal, donant-li un caire més modern i reforçant-ne la seva seguretat, seguint les indicacions del MNAC.


Restaurant Masia Aran (Foto M. Rosa Ferré)

La Masia Aran Restaurant, desenvolupa la seva activitat en un entorn privilegiat, situada a la carretera de Vilafranca a Sant Martí Sarroca al cor de l'Alt Penedès es troba aquesta Masia del segle XVIII, les seves robustes parets plenes d'història fan de Masia Aran el lloc ideal per degustar la gastronomia de la zona maridat amb exquisits vins d'una zona amb gran arrelament a la producció vitivinícola, així com d'altres grans vins de Espanya i el mon, acuradament custodiats en un celler subterràni on degustar un vi es converteix en una experiència única.

MENU ESPECIAL

  
Amanida tèbia de pedrers d’ànec

Sopa de galets

Mongetes verdes saltejades amb pernil

Amanida de formatge fresc

Canelons estil Masia

Carpaccio de Gambes

Carpaccio de Filet de Bou

----------


Bistec de vedella a la brasa amb guarnició

Lluç a la romana amb mahonesa

Fricandó de vedella amb bolets

Botifarra a la brasa amb guarnició

Llom a la brasa

Conill a a la brasa amb all-i-oli

Costelles de xai brasa amb guarnició


----------
Postres

Pa, vi o aigua


PER APUNTAR-SE
Per mail : 
elquartdijous@gmail.com 


o al facebook : 
 https://www.facebook.com/#!/elquart.dijous


Us enviarem per mail els preus i data tope per apuntar-se.
Caldrà triar el primer i el segon plat.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...