divendres, 24 de maig de 2013

20ena. TROBADA EXTRAORDINARIA AL BAGES 23-5-13


Serà molt difícil resumir aquesta fantàstica sortida, tant pel que vàrem veure, pel que vàrem compartir, per la convivència, per l’esperit positiu de tot el dia, pel magnífic sol…tot plegat només ho sabem els que vàrem tenir la sort de decidir d’embarcar-nos en aquesta curta aventura de 12 hores.

La convocatòria com ja es costum, va ser la de poder esmorzar plegats per part de tots els que podien fer-ho i així es va complir i un dia de sol radiant, va ser el preludi d’una jornada brillant.


A les 9 en punt, previ control de llistes, sortíem els 23 entusiastes en direcció a Igualada, Manresa i Sant Fruitós de Bages, el primer dels nostres objectius i amb el bus dels amics Vendrell.


Vàrem poder gaudir d’un paisatge més o menys desconegut per la majoria i sobre tot observar la muntanya de Montserrat des de la vessant oposada a la nostra, mentre seguíem vorejant-la fins arribar a la nostra destinació puntualment a les 10’15h.


Allà, se’ns varen adjuntar els companys Isidre Forès i el Josep M. Ferrer, aquest últim com sempre venia desde Bourg-Madame - La Guingueta i que una vegada mes li agraïm que vulgui compartir les nostres sortides, perquè ens consta de que fa un autèntic esforç, com tots els que son de localitats més llunyanes del Penedès, però sincerament creiem que li va compensar, com a tota la resta.


Vàrem tenir una estona de relax, mentre esperàvem el nostre torn i vàrem poder veure la magnífica botiga, anar als serveis, etc. mentre ens venia a buscar el guía per iniciar la primera de les visites.


Un dia a la vida de Ramon Casas

Així es com es titula la visita que vàrem realitzar a les estances modernistes del sobreclaustre.

Estiu de 1924. La família del pintor Ramon Casas arriba  per passar l’estiu a Sant Benet, convertit en una fantàstica residència d’estiu remodelada amb el gust del Modernisme.

Després de dues dècades d’obres, el Monestir és un indret suggestiu: han portat mobles d’arreu, han aplegat una col•lecció d’arts decoratives imponent, i han convertit el Monestir en un espai romàntic, amb jardins plens d’aromes.


Vàrem ser els visitants privilegiats d’aquest primer dia d’estiu, travessant les estances del sobreclaustre i passant per l’apartament de l’artista Ramon Casas. Infinitat de música, llum, imatges... ens varen guiar per salons i habitacions, per viure una experiència plena de suggestió i sensibilitat.

Finestres emplomades, decoració colorista, exquisides capçal.leres de llits, sumptuosos secreters i molts quadres signats per Ramon Casas, son el llegat del modernisme al Monestir que vàrem poder observar en una atmosfera d’inspiració romàntica burgesa que encara es conserva fidel.


Ramon Casas i Carbó (Barcelona, 4 de gener de 1866 -Barcelona 29 de febrer de 1932) va ser un pintor, dibuixant i cartellista vinculat a l'impressionisme i un dels impulsors del modernisme català.

Va ser el millor pintor de la primera generació modernista i, junt amb Santiago Rusiñol, l'impulsor de la renovació de la pintura catalana de finals del segle XIX.


Amb tan sols 15 anys va iniciar una estada a París per ampliar la seva formació, que es va prolongar tres anys. Cal destacar els dots de Casas per a la pintura i per al dibuix, així com la seva capacitat per conrear amb el mateix èxit el paisatge i el retrat, si bé va ser aquest darrer gènere el que li va proporcionar un major reconeixement i el va consagrar com el retratista més cobejat per la burgesia barcelonina.


Va néixer a Barcelona fill d'una família benestant. El seu pare, Ramon Casas i Gatell, era un indià de Torredembarra que havia fet fortuna a Cuba, i la seva mare, Elisa Carbó i Ferrer, era filla d'una família de la burgesia catalana.

Als onze anys mostra poc interès pels estudis i, atesa la seva habilitat per dibuixar, va començar a rebre classes de dibuix a l'estudi de Joan Vicens (1820-1886), un reconegut retratista que havia cursat estudis a l'Escola de la Llotja.

L'any 1881 començà a col·laborar en diferents revistes, començant per L'Avenç, de la qual n'és cofundador i hi publica per primera vegada, el 9 d'octubre, un dibuix: “Record d'altre temps”, un detall del claustre de Sant Benet de Bages.


Aquell mateix mes Casas va emprendre el primer viatge a París, acompanyat de dos cosins seus, i es va instal·lar a la Rue Lourcine. A la capital francesa va assistir a classes al taller del pintor Carolus-Duran, pintor influït en aquella època per Manet, en companyia d'Eugene Carrière, Maurice Lobre i Puis de Chavannes i, tal com reflecteix el carnet on anotava les seves despeses, es va aficionar a freqüentar cafès nocturns i exposicions d'art i al consum del tabac. En aquella època va pintar Autorretrat vestit de flamenc, admès al Saló de 1883.


Dedicà un temps a viatjar per tota la península, i es va iniciar en obres centrades en la tauromàquia, una temàtica que era del gust dels parisencs i que va protagonitzar la seva obra durant uns anys. Va tornar a Barcelona i el 1885 es va traslladar de nou a París, on va visitar amb regularitat l'Acadèmia Gervex, on va coincidir amb altres pintors com Rusiñol.

Autorretrat de Ramon Casas 1908

A partir de 1889 va exposar anualment a la Sala Parés de Barcelona, on també fou un dels fundadors del cafè els Quatre Gats (1887-1903). De mica en mica es va anar convertint en un dels pintors més cobdiciats per la societat burgesa barcelonina de l'època, que es disputava els seus retrats.

Fi de segle XIX era una pintura que originalment es va col·locar a la cerveseria Els Quatre Gats. 

El 1898 començà a publicar la revista d'art Els Quatre Gats, substituïda un any després per Pel&Ploma i que amb posterioritat fou substituïda per Forma. Altres obres seves són la decoració del fumador del Cercle del Liceu de Barcelona, el retrat eqüestre d'Alfons XIII, la restauració del claustre romànic de Sant Benet de Bages.


Casas i Rusiñol foren els impulsors de les festes modernistes portades a terme al Cau Ferrat de Sitges, contribuint d'aquesta manera al renom d'aquesta població i al seu turisme.


Monestir de Sant Benet, mil anys de sensacions.

La següent visita la vàrem realitzar amb una nova guía especialitzada en el Monestir on ens vàrem traslladar al segle X. El Monestir de Sant Benet de Bages es un del més importants de Catalunya i també un dels més singulars.

Sant Benet de Bages és una antiga abadia benedictina del terme municipal de Sant Fruitós de Bages, a la comarca del Bages.


El seu espai ha traspassat fronteres temporals o ha mantingut l’empremta de segles i segles d’història, des del romànic fins el modernisme, passant pel barroc i on cada època hi ha deixat el seu llegat particular, que nosaltres vàrem tenir l’oportunitat de descobrir i que de cap manera ens va decebre.


De l'església preromànica consagrada l'any 972 no en queda pràcticament res. Tanmateix, alguns dels capitells que s'han conservat permeten afirmar que era una edificació força important.

L'església és un temple del segle XII, de planta de creu llatina, d'una sola nau coberta amb volta de canó, una mica apuntada, reforçada per tres arcs torals que recolzen sobre semi columnes adossades als murs. L'arrencada de la volta s'assenyala amb una cornisa, camuflada posteriorment per la decoració barroca.


La capçalera és al mur de llevant i està formada per un absis central i dues absidioles, a banda i banda del primer, buidats del mur de manera que no s'aprecien a l'exterior. Tots tres són de planta semicircular i són coberts amb volta de quart d'esfera. Entre la nau i l'absis central hi ha un cos d'edifici, cobert amb volta de canó, que serveix de presbiteri i fa la gradació entre els dos espais.



La mil.lenària Cripta

Sota l'absis principal, hi fou construïda una cripta destinada a contenir les relíquies de Sant Valentí. L'estampa exterior és completada per un cimbori en forma de torre de dos pisos i pel portal de la façana de ponent, de mig punt, amb quatre arquivoltes i tres capitells a cada banda, dels quals arrenquen altres anells torals. Una massissa torre campanar, de secció quadrada, revela les diverses etapes del seu procés constructiu: preromànica, romànica i renaixentista.


Claustre

El claustre és l'element més interessant del cenobi. Queda situat al sud de l'església, formant un quadrilàter gairebé regular, amb la particularitat que tant el campanar situat a l'angle nord-oest com el braç sud del transsepte, envaeixen i estrenyen el pas per les galeries.

Hauria estat construït entre els segles XII i XIII i aplega algunes peces reaprofitades. Les quatre galeries estan cobertes per voltes de canó. Als angles i a les parts centrals de les galeries, s'aixequen uns pilars, que ajuden a donar solidesa al conjunt. Entre pilars podem trobar una sèrie de tres arcs e mig punt, aguantats per parelles de columnes amb capitells esculpits.

El Josep M. Palau intentant fer una foto impossible...

Hi ha un total de seixanta-quatre capitells de gran riquesa. L'escultura dels capitells és molt variada, destacant bàsicament la temàtica vegetal i figurativa. 

També se'n poden trobar amb motius animals i amb representacions humanes. D'aquests capitells cal destacar un d'origen preromànic, probablement reutilitzat, on es veu la primera representació iconogràfica que es coneix fins ara de Catalunya.


En les parets laterals del claustre podem veure les sepultures de diverses nissagues catalanes, que participaren en la construcció o ampliació del cenobi. Entre elles es poden identificar les tombes dels Talamanca, els Calders, els Rocafort, els Boixadors, els Sanespleda i els Montcada.


Celler

A partir del segle XIV, s'alterà la distribució del conjunt i al costat sud es construí un edifici amb arcs diafragma per allotjar el Celler. A sobre s'hi bastiren dos pisos destinats a cel·les dels monjos, que després Ramon Casas els convertiria en residència particular.


Terrassa

La terrassa de migdia amb estil modernista feta construir per Ramon Casas a base d'enretirar les antigues cel·les del monjos.


Llevat del temple que va continuar dedicat al culte, la resta d'edificis foren abandonats i venuts per l'Estat en dues parts. El 1853 es construeix una fàbrica arran dels mateixos murs del monestir. Alguns dels edificis foren habilitats per acollir als treballadors i es convertiren en pisos de lloguer les cel·les i galeries de migjorn. Comença la més trista història del monestir.


El lloc fou adquirit el 1907 per la senyora Elisa Carbó, mare del pintor Ramon Casas, per tal de restaurar-lo i habilitar-lo com residència pròpia. Dos anys més tard, ja morta la mare, Casas encarregà al seu amic Josep Puig i Cadafalch la direcció de la restauració i la reforma, degut a que una part fou habilitada com a residència particular.


El 1931 es va declarar Monument nacional. El 2000 fou adquirit per la Caixa de Manresa que ha restaurat el conjunt i que el 2007 va inaugurar un complex conegut com Món Sant Benet  dedicat a difondre la història monàstica, de l'època en que va ser residència dels Casas i també de la gastronomia. El complex turístic i cultural inclou, a més del monestir, l'edifici La Fàbrica, l'Hotel Món i el 


De camí cap a la Fundació Alícia

Fundació Alícia

Un cop haver-nos endinsat en la vida de Ramon Casas i acabada l’extraordinària visita al Monestir,  tot seguit, tot i la gana que ja portaven alguns, ens vàrem dirigir cap a la Fundació Alícia on la Laura la que seria la nostra guía a la propera hora, ens explicaria el Centre dedicat a la investigació tecnològica i la creativitat de la cuina.


Aquest projecte liderat per a Ferran Adrià I amb l’assessorament del doctor Valentí Fuster, pretén respondre als reptes I a les necessitats alimentàries d’avui i de demà.

Alícia es una proposta de recerca científica i gastronòmica única al món, amb dos objectius ben diferenciats: d’una banda es treballa per  projectar la tradició culinària catalana a l’avantguarda de la gastronomia mundial, amb la finalitat que es revaloritzin els nostres productes autòctons i s’experimenti amb gustos i textures nous.


I d’altre banda, des de la Fundació s’avança en l’elaboració d’un programa educatiu per conscienciar els més joves sobre la importància d’una dieta equilibrada. Amb el suport de cuiners de prestigi i la col.laboraió de la comunitat científica, es treballa per als millors hàbits alimentaris i per promoure una cultura de salut en l’alimentació.


És una fundació, creada per la Generalitat de Catalunya i la ex caixa Manresa, que compta amb un consell assessor presidit pel xef Ferran Adrià i amb l’assessorament del cardiòleg Valentí Fuster.


Cap a dinar

Sobre les 14’30 sortíem cap a la localitat d’Avinyó on dinaríem a la magnífica Masia l’Abadal.


L’Abadal és una masia del segle XVI – XVII reconeguda antigament per la seva gran extensió vitivinícola. Es pot visitar el celler on hi ha 9 tines, botes de roure del segle XIV i els seus cellers d’envelliment.




L’antic corral de la masia pairal s’ha restaurat i ara és “Masia Rural Independent.
La Iolanda i el Marc ja ens tenien a punt una taula imperial per de que tinguéssim una bona comunicació entre nosaltres.



El dinar va ser extens, amb tres plats i postres, d’acord amb el que cadascú havia escollit prèviament, cafè xupitos...que alguns es van perdre per anar a fumar a l’enterior.



Encara ens quedava un altre plat fort, la visita a les Bodegues Abadal, amb els seus magnífics jardins i Museu i alguna sorpresa...

Sobre les 17’00h. Varen enfilar en direcció cap a Santa Maria d'Horta d'Avinyó i amb 10’ vàrem estar a les magnífiques Bodegues Abadal, on l’Elena, la nostra següent guia (4 en total al llarg del dia) ens faría les explicacions pertinents d’una Masia i d’una Bodega carregada de sorpreses i secrets.


La gent d’Abadal diuen que van néixer amb el compromís d’expressar amb els seus vins la singularitat d’una terra. Fan l'aposta per un territori, com a camí de diferenciació i identitat. La fusió de coneixements clàssics amb l’obertura als conceptes procedents del nou món vinícola defineix l’estil Abadal.


El Mas Roqueta o Masia Roqueta Documentada des de l'any 1199 a Santa Maria d’Horta d’Avinyó, pertany al terme municipal d'Avinyó, a la comarca del Bages, a la Catalunya Central.


Situada enmig dels boscos, desde sempre ha conreat i elaborat ininterrompudament el fruit de les seves vinyes, com a tasca prioritària de la seva agricultura, i també els conreus tradicionals de la zona.




El Mas Roqueta és un dels masos d’Horta que sobreviuen a la pesta negra, a la crisi agrària i a les guerres del rei Joan II que van provocar un despoblament del camp.


Vàrem tenir la sorpresa de trovar el Sr. Valentí Roqueta, propietari i ex president de Caixa Manresa.


L’any 1377 Jaume Roqueta n’és el propietari i li segueix Pere Roqueta, l’any 1407. El cognom “Roqueta” es continuarà mantenint sempre fins els nostres dies gràcies a la Llei de Successió Catalana de l’“hereu”.


Des de l’any 1511, amb Joan Roqueta, continua el cognom i la genealogia completa i ininterrompuda en el Mas Roqueta. En el 1659 una descripció molt completa de la Masia està documentada en els capbreus que es realitzaren a la zona en el segle XVII. En el 1693 Pere Roqueta, pagès i hereu del mas Roqueta, declara una masoveria anomenada Bellvís, que estava incorporada al mas.


Ramón Roqueta Torrentó fou el primer gran impulsor de l’empresa vinícola a Manresa, situant l’activitat a diferents indrets fins construir l’edifici de la Carretera de Vic, l’any 1924.


Expandeix l’activitat i comercialitza els productes de la masia, sobretot vi i patates, els dos aliments bàsics de l’època. Així comença una acció comercial que ara es coneix com a Bodegues 1898.


La mort del fundador Ramón Roqueta Torrentó, segueix l’empresa familiar Valentí Roqueta Prat, malgrat els temps i les vicissituds polítiques. En el 1963, s’inicia una segona etapa de l’activitat amb la modernització de l’empresa,i incorpora a les instal·lacions de Manresa (Crta. de Vic) la primera planta embotelladora, passant de vendre en bocois, en bótes i a granel a vendre amb ampolles, que amplià, encara més, en el 1970.


Valentí Roqueta comença una relació amb l’Associació Vinícola Catalana que perdurarà. En el 1973, el seu fill Ramon Roqueta Roqueta forma part de la Junta directiva i, en el 1999, en serà president fins el 2010. També formarà part de diferents associacions i entitats relacionades amb el món del vi, com la Asociación Española de Codificación Comercial, la Asociación Española de Vinos (ANEVI), la Fundación para la Investigación del Vino y la Nutrición (FIVIN), entre d’altres.


La visió comercial i emprenedora de Valentí Roqueta Prat queda també demostrada. Comencen les campanyes de publicitat a Ràdio Manresa i al diari local Manresa, i també el disseny de cartes i d’etiquetes. Interessat també en la qualitat i la imatge de l’empresa, incorpora una capçalera a les cartes i a l’altra documentació, molt novedosa, que encarrega a artistes de prestigi.


En el 1968, Ramón Roqueta Roqueta, s’incorpora a la presidència de l’empresa. Com a emprenedor aconsegueix una xarxa de vehicles i de distribuïdors molt important a Catalunya i a tot l’Estat.


Per adaptar-se a les noves estructures empresarials del moment i ampliant l’activitat, es converteix en Bodegas Roqueta, Societat Anónima, seguint sent totalment familiar. La principal activitat vinícola consisteix en l’embotellatge de vi, que es compra en diverses cooperatives espanyoles, per comercialitzar-lo com a vi de taula, amb diferents marques i diferents tipus. També s’elabora Sangria i es comercialitzen altres productes com Vi d’agulla i Aigua mineral per tal de treure el màxim rendibilitat a la xarxa de distribució existent.


Comença una nova activitat a l’antiga Masia i als seus ancestrals cellers. Es reben visites de personalitats de l’entorn del vi i autoritats destacades, així com també entitats manresanes.Aquesta empresa familiar continua amb les seves arrels, que s’adapta a cada moment a les necessitats i amb la intenció de perdurar en el futur, aconsegueix diferents guardons en reconeixement a la seva trajectòria. El primer, arribà a l’any 1981, amb el Diploma de Màster de Popularitat.


Valentí Roqueta Guillamet, fill de Ramón Roqueta Roqueta, s’incorpora a l’empresa desprès de cursar la carrera d’Enologia a França. Realitza diferents tasques en les àrees comercials, de màrqueting i d’administració, i a l’any 1982 ostentarà el càrrec de conseller delegat. Comença així, una altra etapa amb gran força emprenedora, ampliant l’exportació, presentant nous productes i potenciant i adaptant el cultiu de les vinyes de la Masia.


Valentí Roqueta, que continua l’empresa iniciada en el 1898 per distribuir el vi de taula, empren una nova trajectòria amb una nova empresa que retorna al vi que es conreava a la Masia. El principal objectiu és cultivar i elaborar grans vins de qualitat a la zona del Bages. Ho fa per mitjà de la fundació d’una nova societat Masies d’Avinyó-Abadal, que comercialitza la marca ABADAL i que, més endavant, es converteix en Bodegas Abadal.


S’inaugura la nova Planta d’Embotellar del celler Masies d’Avinyó-Abadal, que incorpora l’última tecnologia d’envasat i culmina el projecte global vitivinícola amb l’ampliació del conreu de la vinya, amb varietats internacionals i autòctones, amb nous cellers (de la Vinya, Els Til•lers i Sant Ramon),una gran zona de distribució i emmagatzematge i la rehabilitació d’una sèrie de barraques de vinya, que ja foren premiades l’any 1997, en el concurs organitzat per la DO Pla de Bages. La Generalitat de Catalunya atorga al celler la Placa de l’Agricultura Catalana.

L’Associació Catalana de Sommeliers (ACS) premia Bodegas Abadal com el millor celler del 2011, l’any del seu aniversari.


En acabar la visita, vàrem tenir la sort de poder degustar tres dels magnífics vins, brindar per nosaltres, cantar l’havanera “El meu avi” dirigida pel “mestre” Pep Ribas.

Vins degustats:

Picapoll 2012 ( blanc )
CFT 2011 ( negre jove)
5 Merlot 2008 ( reserva )


Desprès d’adquirir alguns dels vins que havíem provat, ens varem encaminar de nou cap en bus que ens portaria cap a la capital del Penedès.

Els companys Josep M. Ferrer i l’Isidre Forès també s’acomiadaren per tal d’iniciar el retorn amb els seus propis cotxes I sobre les 20’30 hores arribaríem a l’Estació d’autobusos, lloc d'on havíem sortit 12 hores abans, però amb una enorme satisfacció d’haver estat uns privilegiats per viure i gaudir de tantes emocions en una sola jornada.



Per cabar volem fer-ho amb el "Cant a la Vinya" d'Àngel Guimerà i agraïr a tot@s els que vàreu venir que hi vagi haver el magnífic caliu i als que no han volgut o no han pogut, esperar que en una propera ocasió poguem compartir un altre jornada.

Ja us avancem que la sortida del mes de juny es farà el dijous dia 20 per tal de que no coincideixi amb les festes de Sant Joan. Desprès "tancarem portes" fins el setembre o be l'octubre.

Una abraçada company@s !!

Textos de : Mónt Sant Benet, Fundació Alícia, Restaurant l'Abadal, Bodegues Abadal, Wikipèdia i pròpis.
Fotos de les pintures de Ramon Casas : Wikipèdia
Totes les altres fotos son de J. M. Palau i M. Rosa Ferré

Assistents:


Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...