dimarts, 1 d’octubre de 2013

26 de SETEMBRE de 2013 A LA VALL DE NÚRIA

Els primers matiners i el Palau que va fer la foto



La sortida del darrer mes de setembre ha estat fantàstica ¡!

Vàrem sortir ben d’hora, ben d’hora… a les 7 del matí des de Vilafranca amb l’autobús de Castellví, tot i que agraïm les gestions d’Autocars Vendrell per fer-ho possible.

Des d’aquestes ratlles volem agrair l’assistència dels company@s que van venir de fora perquè vam haver de matinar molt, però creiem que fer-ho els va valdre la pena.

Els partes meteorològics eren molt satisfactoris però fins a Ribes de Freser vàrem tenir una boira ploranera que no ens va deixar veure gairebé el magnífic paisatge de tot el recorregut.

 Hi havia gana i pressa...

Arribada puntual, vàrem esmorzat al Bar Gusi de Ribes de Freser on ja ens esperava el company Josep M. Ferrer que va venir directament des de la Guingueta. Aquest cop ho tenia més a prop.

 Estació de ribes de Freser

         Un vago per nosaltres sols tant de pujada com de baixada


El cremallera de Núria molt ben organitzat, ens tenia a punt un vagó exclusivament pel nostre grup i poc a poc vàrem anar enfilant cap a la Vall de Núria, ara si, amb un temps esplèndid i sensacional, tal i com ja havia pronosticat el Josep Vias tot el camí.


Desprès de 45’ de recorregut, vàrem arribar a la magnífica Vall de Núria amb una calor impressionant i un cel sense ni un sol núvol. El dia es preveia calurós.

 Vàrem riure molt pujant amb el tele cabina i compensant el pes de cadascú...
 
  Al davant de l'Albert del Pic de l'Àliga a 2.422 m.

Les noies, senyores, i algunes àvies de la sortida... 
 


Desseguida vàrem pujar tots junts cap al Pic de l’Àliga on ens vàrem fer una primera foto de grup (a la capçal.lera del blog) al davant de la primera estelada per la independència instal·lada el 19 d’abril de l’any 2009, una foto una mica accidentada ja que el voluntari que ens la va fer, poques fotos havia tirat a la seva vida però al final amb els retocs corresponents va sortir correcte, desprès de fer-ne 8 o 10 ¡!

 Els tres valents: Pep Ribas, Àlvar Mascaró i l'Isidre Forès
 
Des d’allà mateix tres valents varen decidir que baixarien caminant fins a l’estació e Queralbs pels camins de rierols. Així ho vàren fer i en arribar nosaltres amb el cremallera ja hi eren. Dues hores i mitja de baixada i cansats, però satisfets.

 









Mentre tant el grup vàrem passejar per l’entorn, visitar l’ermita de Sant Gil, el Santuari de Núria, vàrem escriure els nostre desitjos, veure l’audiovisual, l’exposició del cremallera, comprar alguns records i sobre tot gaudir del paisatge i d’un dia esplèndid.

 El cremallera de Núria 
 

A les 14’00h. enfilàvem el retorn cap a l’estació del Centre Vila de Ribes de Freser per dinar. Abans però recolliríem els tres companys que havien baixat a peu i que ens esperaven a l’estació de Queralbs.

Esglèsia de Santa Maria de Ribes de Freser

Ribes de Freser es el centre administratiu i econòmic de la Vall de Ribes. Té només 2300 habitants però molt d’ambient comercial i un lloc privilegiat per l’estiueig i el turisme de muntanya, tot i que sempre ha viscut de la pagesía.


El Restaurant Hotel Sant Antoni i un moment del dinar


Tot passejant pel centre de Ribes, vàrem arribar a l’Hotel Sant Antoni, just davant de l’oficina encara amb el rètol de Caixa Penedès i sobre el riu Rigart. L'Hotel Restaurant Sant Antoni propietat de la família Villarroya-Rosell des de fa més de 45 anys.


El dinar va ser molt complert i tothom va poder repetir.


 El mestre de cerimònies Pep Ribas brindant amb el company Pere Esteve


Al final com de costum el “Gran” Pep Ribas va iniciar la cantada ja tradicional desprès de cada dinar. Aquest cop van ser “Els Segadors” “El Cant de la senyera” i per acabar “l’Himne del Barça”.



El Gabriel Nicolau intentant convèncer a la senyora del "Viva España"

La sorpresa va venir a l’acabar “Els segadors” ja que al costat dinaven els cambrers i cambreres que ens havien servit i una d’elles es va acostar al nostre menjador tot cridat “Viva España” i de forma espontània nosaltres vàrem cantar en el seu honor “ El Porompompero”.

El company Gabriel Nicolau i el Pere Esteve la volien treure a ballar però s’hi va resistir…

Els companys Àlvar Mascaró i el Josep Antón Raventós a punt de marxar cap a Ripoll

A l’acabar el dinar, vàrem passejar una estona pel  centre històric de Ribes de Freser, es van comprar coques i veure l’església romànica de Santa Maria, l’original façana de l’Ajuntament i desprès ja vàrem enfilar amb el bus en Dirección cap a Ripoll on pararíem al bell mig de la Plaça de l’Església i de l’Ajuntament, el Passeig de Sant Joan.

 l'Ajuntament de Ripoll


La vila de Ripoll de 10.904 habitants   és la capital de la comarca del Ripollès i cap del partit judicial de Ripoll a la província de Girona. El municipi ocupa les ribes de l'aiguabarreig del rius Ter i Freser. Ripoll té d'interès turístic pel Monestir de Santa Maria de Ripoll, la Farga Palau i el Museu Etnogràfic de Ripoll.
 
 Foto del grup davant del Monestir de Santa Maria de Ripoll

No estava previst però finalment gràcies a EQD vàrem poder accedir a l’interior del Monestí benedictí, fundat cap a l'any 880 pel comte Guifré el Pilós i quedar meravellats de l’església, el claustre, l’altar major, la cripta, etc.

Esglèsia de Sant Pere, Museu de Ripoll
 

L'edifici del Monestir que es pot veure actualment és el fruit de la reconstrucció que es va fer al segle XIX basant-se en l'obra dels principals abats de Ripoll: l'Abat Arnulf i més tard l'Abat Oliba.

 

L'església té unes dimensions de 60 metres de longitud per 40 metres d'amplada. Presenta cinc naus, la central amb volta de canó i separada de las laterals per grosses columnes quadrangulars, set absis, creuer als extrems del qual hi ha al costat nord la tomba de Guifré el Pilós -instal·lada el 1982- i al costat contrari la de Ramon Berenguer III, el transssepte està coronat per un cimbori efectuat com una còpia del que té el Monestir de Sant Jaume de Frontanyà.



La portada en forma d'arc triomfal va ser construïda a mitjans del segle XII i és d'un metre de grossor. Està composta per una sèrie de blocs de pedra adossats a la paret de l'església.

                             L'impressionant Claustre del Monestir de Santa Maria de Ripoll


El claustre consta de quatre galeries de dos pisos amb arcuacions motllurades de fulles d'acant sostingudes per dobles columnes, si bé als angles hi ha pilars massissos. La construcció del primer pis es va iniciar entre el 1170 i el 1180, encara que no es va acabar fins principis del segle XVI. El pis superior es va edificar entre els segles XV i XVI. Està format, en cada costat, per tretze arcs semicirculars amb capitells inspirats a l'estil corinti. Els capitells gòtics del pis inferior van ser fets pels escultorsPere Gregori de Perpinyà i Jordi de Déu de Barcelona al voltant de 1390 i la darrera galeria va ser realitzada el 1401 pel mestre Pere Mieres de Girona.



Desprès d’aquesta visita i amb tota la calma vàrem prendre un café o uns gelats, varem agafar el bus en direcció cap el Penedès, on arribaríem a les 20’00h. abans i tot de l’hora prevista.

Tots els 21 companys que hi vàrem participar suposo que ens podem sentir satisfets d’aquesta sortida perquè va ser molt complerta i amigable.

Des d’aquestes ratlles animar els que no veniu o no heu vingut mai a venir a la propera, perquè us ho passareu be.




Us avancem que el 24 d’octubre anirem a Sant Boi de Llobregat, convidats a la localitat pel company i actual Alcalde Sr. Jaume Bosch i Pugès.

A veure si fem una bona colla ¡!

Una abraçada a tots i a totes

Assistents a la sortida de la Vall de Núria:



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...