Company@s encentem nova sortida pel dia 23 de març.
Aquesta vegada anirem a Vic que és la capital de la comarca d'Osona, al centre-nord de Catalunya i visitarem l'art episcopal, pujarem a un campanar, farem un cafè a una de les places mes boniques, dinarem com a senyor@s, ens tornarem petits visitant el món del tren i per estirar una mica les cames, farem una passejada per un poble d'origen cèltic i força enlairat on el mossèn ens ensenyarà la seva capella romànica.
PROGRAMA
Visites previstes – Catedral i Museu Episcopal
de Vic – Màgic Mon del Tren i Santa Eugènia de Berga
----------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------
HORARIS PREVISTOS
Hora Localitat Activitat
----- ------------- ------------------------------------------------------------------------------
07:45 Vilafranca. Esmorzar lliure – A Cal Rius de la Girada
– Pels que ho vulguin
08:30 Vilafranca. Sortida
en bus direcció Vic
09:45 Vic Arribada – Temps lliure
10:00 Vic CATEDRAL – Visita guiada – Temps
previst (1 hora)
11:00 Vic MUSEU EPISCOPAL - Visita guiada – Temps previst (1 ½ h)
12:30 Vic Campanar de la Catedral – Pujada i
visita
13:00 Vic Visita
lliure Plaça Mercadal
14:00 Vic Sortida
en direcció Sta. Eugènia de Berga
14:30 Sta.Eugènia Dinar
al restaurant ARUMÍ
16:30 Sta.Eugènia MAGIC
MON DEL TREN – Visita guiada – Temps previst (1 h)
17:30 Sta.Eugènia Esglèsia
romànica – Visita guiada – Temps previst (1 h)
18:30 Sta.Eugènia Final
de la visita – Sortida direcció Vilafranca del Penedès
19:45 Vilafranca. Arribada
-----------------------------------------------------------------------------------------
VIC
La seva
situació geogràfica, a 69 quilòmetres de Barcelona i a 60 de Girona,
n'ha fet una de les capitals de la Catalunya central. És un municipi que
pertany a l'Associació de Municipis per la Independència.
CATEDRAL DE VIC
D'aquella època, en
resten avui la cripta i el campanar d'estil romànic. A la catedral actual,
d'estil neoclàssic, s'hi pot admirar el claustre gòtic construït al segle XIV i
el retaule d'alabastre de Pere Oller, del mateix estil. De l'època barroca
sobresurt la capella dedicada a sant Bernat Calbó. La decoració mural de la nau
central, l'obra de més magnitud de Josep M. Sert, enriqueix el valor artístic
de tot el conjunt.
La primera catedral de
Vic apareix documentada l'any 516. Durant el període d'invasió sarraïna
(717-718), fou destruïda, i no se n'edificà cap altra fins a la repoblació del
territori d'Osona pel comte Guifré el Pelós (886) i la restauració del bisbat.
Es discuteix quina va
ser la primera església catedralícia de Vic, si Sant Pere Apòstol o bé Santa
Maria la Rodona. Durant segles els bisbes celebraren la primera Missa de Nadal
a Santa Maria i la tercera, a Sant Pere. La molt antiga església de santa Maria
fou reconstruïda des dels fonaments pel canonge Guillem Bonfil el 1140, i fou
consagrada quaranta anys més tard pel bisbe Pere de Redorta.
LA CATEDRAL ACTUAL
El 1891 va obrir les portes el Museu Episcopal de Vic, al davant de la seu, amb obres que pertanyien a la Catedral.
Ja al segle XX, Josep Maria Sert va rebre l'encàrrec de decorar els murs i sostres de l'interior. Sert va acabar les pintures de totes les parets en 1930 i, el 1931 la catedral va ser declarada Monument Històric Artístic. Poc després, durant la Guerra civil, la catedral va ser cremada i part de l'edifici es va enfonsar. Restaurada, Josep Maria Sert va tornar a pintar els murs, ja que les pintures havien quedat totalment destruïdes. Aquesta nova versió dels olis va quedar acabada el 1945.
MUSEU EPISCOPAL DE VIC
El MEV ocupa un lloc
preeminent entre els museus d'Europa i aplega una de les millors col·leccions
d'art romànic i gòtic del món.
El Museu va ser inaugurat l'any 1891 pel bisbe Josep
Morgades, que llavors presidia la Societat Arqueològica de Vic. Aquesta
societat havia creat el Museu Lapidari amb motiu del descobriment del Temple
romà de Vic l'any 1882, base del Museu Episcopal.
Les seves primeres instal·lacions ocupaven l'espai situat sobre el claustre de la catedral i del palau del bisbe. L'any 1898 va ser nomenat conservador del museu Josep gudiol, gràcies al qual les col·leccions van augmentar considerablement. Aquest treball va ser continuat amb gran obstinació, entre 1931 i 1978, per Eduard Junyeny i Subirà. Amb el gran augment de les col·leccions, el 1941 es van traslladar a l'antic col·legi de Sant Josep, situat al costat de la catedral de Vic.
L'any 1995 es va signar un conveni entre l'Ajuntament de Vic, el Bisbat i la Generalitat de Catalunya que comprometia a aquesta a assumir la construcció d'un nou museu. Les obres es van fer sota la direcció arquitectònica d'Alfonso Milà i Federico Correa. Es va refer el col·legi de Sant Josep, construint un nou edifici a mida per a albergar les grans col·leccions de què disposava el fons de la col·lecció. El nou museu es va inaugurar el 18 de maig de 2002.
El Museu Episcopal de Vic té per objectiu realitzar accions per conservar, documentar, estudiar, exhibir i difondre els fons que integren les seves col·leccions per tal de contribuir a la salvaguarda del patrimoni cultural, posant un èmfasi especial en la conservació, la investigació i la difusió del seu fons amb programes i activitats dirigits a involucrar a tot tipus de públics.
SANTA EUGÈNCIA DE BERGA
L'explicació del nom Berga la derivem a l'etimologia d’origen ligur o cèltic i que el nom equival a altura o elevació del terreny.
Efectivament la població està enlairada respecte a les valls de la plana de Vic, el nom Berga apareix a poblacions, valls i rius als països escandinaus, ja que l’etimologia s’acosta al Berga holandès o al Bergen Alemany.
Dels del 915, alguns documents expressen el nom Berga a una antiga vil·la o gran explotació rural.
Al 946 hi ha un document que diu que Balasc dóna a la seva muller Caritosa i els seus fills una heretat formada per cases, terres i vinyes dintre del terme del castell de Taradell.
Els topònims o noms de Santa Eugènia i de Berga s’uneixen entrat el segle XI, si bé en alguns moments apareixen separats.
No es troba informació de una gran família de nobles o gran llinatge que en posseís el domini. Els Berga que surten en la documentació del segle XIII son gent pagesa normals.
En algun document de l'any 1100 fa referència als castlans del senyor del castell de Taradell. La Família Santa Eugènia era una família del castell de Taradell i tenia també la missió de mantenir fortificat i vigilat el casal d’Ezpinzella (Viladrau) i això ho feien amb l’ajuda de feligresos de Santa Eugènia, residents al Samuntà o sector de l’antiga demarcació de Santa Eugènia que va continuar unida al castell de Taradell.
Els senyors dels Castells se servien d’altres cavallers de riquesa o rang inferior que defensaven els Castells i el seu territori, anomenats Castlans.
Fins ben avançat el segle XV la família Santa Eugènia té un paper molt destacat a Osona i a altres indrets del país, i fins i tot a Mallorca, una notable família de la més antiga noblesa comarcal, escrita també Santaeugènia. La família va rebre aquest cognom perquè tenien el seu solar o residència inicial a la vora de l'església de Santa Eugènia, a la segrera. Més endavant una branca passà a viure i a senyorejar a la població de Torroella de Montgrí i altra es va entroncar amb els senyors d'heures o de Sala-d'heures a principis del segle XIII.
Jaume I al 1230 va nomenar Bernat de Santa Eugènia governador de Mallorca, aquest figura en molts documents del rei Jaume I fet que revela que anava en el seu seguici, rebent diferents bens a València i el castell de Pals. Bernat III va fundar l’església de Santa Eugènia de Mallorca, ara municipi.
La família es va extingir, si bé es va fer conèixer i van estendre el nom de Santa Eugènia molt més enllà dels límits geogràfics del seu terme i de la comarca d'Osona.
l'ESGLÈSIA ROMÀNICA DE SANTA EUGÈNIA DE BERGA
L'església de Santa Eugènia es trobava dins l'antic terme del castell de Taradell, al lloc de la vila de Berga. Comença a aparèixer documentada a partir de l'any 917; les seves funcions parroquials s'esmenten ja l'any 976. L'any 1058 apareix ja esmentada amb el nom complet de Santa Eugènia de Berga.
L'església de Santa Eugènia es trobava dins l'antic terme del castell de Taradell, al lloc de la vila de Berga. Comença a aparèixer documentada a partir de l'any 917; les seves funcions parroquials s'esmenten ja l'any 976. L'any 1058 apareix ja esmentada amb el nom complet de Santa Eugènia de Berga.
L'església, a més d'estar dedicada a Santa Eugènia, també
ho era a Santa Cecília, tal com és documentat l'any 974, mentre que el 1374 els
altars del temple eren dedicats també a Santa Maria i Sant Jaume en un mateix
altar, que són les advocacions que apareixen el 1173, quan l'església fou
consagrada de nou.
L'església fou reconstruïda entorn de l'any 1050 i
consagrada pel bisbe Oliba o pel successor Guillem de Balsareny segons el pot
de relíquies segellat amb l'anell de Bernat Tallaferro, que va heretar el bisbe
Oliba, descobert l'any 1970.
Vers l'any 1144 l'església de Santa Eugènia fou cedida a
la canònica vigatana, i es feren importants obres de reforma com la construcció
d'un cimbori-campanar, i un portal esculpit amb capitells i arcuacions, així
com una torreta a la banda sud-est. El 1173 l'església fou consagrada de nou.
Al llarg dels segles XVI i XVII es van afegir capelles
als laterals de la nau, i el 1859 una gran capella del Santíssim. Totes
aquestes capelles foren suprimides en la restauració efectuada entre 1955 i
1975 per la Diputació de Barcelona, sota la direcció de l'arquitecte Camil
Pallàs.
El portal es degué construir a mitjans del segle XII quan
s'efectuà la reforma de la façana del temple. Per aquest motiu, l'església de
la qual tenim notícies des del segle X i que fou renovada al segle XI, el 1173
es va tornar a consagrar. L'acte fou oficiat pel Bisbe de Vic, Pere Redorta, i
pel Bisbe de Tortosa i Abat de Sant Joan de les Abadesses, Ponç Monells.
Aleshores foren dedicats els tres absis a Santa Eugènia, Santa Cecília i Sant
Jaume. L'historiador vigatà E. Junyent, en un article sobre l'església, senyala
la semblança d'aquest portal amb el de la primitiva façana de la Catedral de
Vic i dóna la hipòtesi que fos obrada pels mateixos artistes.
El cloquer es degué erigir a mitjans del Segle XII quan
s'efectuà la reforma de la façana del temple i la torrella d'angle del mateix
indret.
Aquest campanar damunt d'un cimbori, és únic en la
comarca i presenta una gran bellesa arquitectònica.
RESTAURANT L’ARUMÍ
Amb 50 anys d’història, el restaurant L’Arumí segueix treballant dia a dia per oferir els seus clients uns productes de qualitat acompanyats amb un tracte familiar que us farà sentir com a casa. A casa nostra podreu degustar des de la cuina tradicional catalana fins a una cuina de mercat i moderna en què cal destacar l’especialitat en peix i marisc fresc.
Disposem de terrassa climatitzada i amplis menjadors on podreu celebrar els vostres banquets, comunions, reunions de grups i també menjadors més petits i acollidors per gaudir d’una magnífica vetllada.
Situat a 3 km de Vic, amb aparcament, jardí amb gronxadors i el Màgic Món del Tren situat a escassos mestres, només ens queda convidar-vos a passar amb nosaltres un dia inoblidable!
MENU
- Plat individual - Amanida L'Arumí
Podreu degustar: Espàrrecs,
Esqueixada, Pinya Natural, Pastís de Rap amb Llagostí, Paté Caramel·litzat,
Pernil del País, Llonganissa, Fuet i Amanida de Formatge de Cabra amb Pernil
d’Ànec.
-Segons a triar
- Calamars a la Romana
- Melós de Vedella al
Porto
- Confit d’Ànec amb
Prunes i Pinyons
- Carn de Xai a la Brasa
- Conill a l’Allet
- Lluç Fresc a la Planxa
- Vins - Negre - Bach
- Blanc i Rosat -
Alsina Sardà
- Postres, Pa . Aigües
i Cafés
- Licors (Xupitos)
EL MON MAGIC DEL TREN
L’establiment ubicat al municipi de Santa Eugènia de
Berga, a la comarca d’Osona, està situat dins una zona d’interès històric,
cultural, turístic i amb un pol d’atracció econòmic e industrial com és la
ciutat de Vic, capital de comarca famosa pels seus mercats, cultura,
gastronomia, etc.
Referent a les vies de comunicació, l’exposició manté
situació equidistant amb els diferents centres d’atracció turística de
Catalunya, com són Barcelona, els Pirineus, la Costa Brava, Girona i la
Catalunya interior; amb bones comunicacions com són l’autovia C-17, l’eix
transversal C-25, el nou eix Vic- Olot i el ferrocarril Barcelona – Puigcerdà i
La Tour de Carol.
El Màgic Món del tren és una instal·lació dedicada al món
del col·leccionisme i el modelisme. Aquesta activitat, nova en el nostre país,
intenta donar a conèixer el món del tren en miniatura, essent un espai
per ser visitat pel públic de totes les edats.
Josep Arumí Bou, col·leccionista de trens Märklin des del
1984, ha anat confegint una important col·lecció de locomotores i vagons
d’escala HO (1:87) així com d’altres peces d’escala 1 (1:32)
En els baixos del seu habitatge particular tenia situades unes vitrines on mostrava una part de la col·lecció i dues maquetes HO. La més antiga, construïda amb via M a l’any 1991, recreava el món del ferrocarril de vapor. L’altre, de construcció més recent, realitzada amb via K i C, mostrava el ferrocarril de tracció elèctrica.
La seva il·lusió era seguir ampliant la col·lecció i continuar treballant en el maquetisme amb la intenció de donar-lo a conèixer no només als afeccionats al tren sinó també al públic en general. Així doncs, crea el Màgic món del Tren, espai dedicat al món del tren en miniatura, on s’exposa la seva col·lecció particular i dues maquetes de grans dimensions: una d’HO i una altra, en construcció, d’escala 1.
En els baixos del seu habitatge particular tenia situades unes vitrines on mostrava una part de la col·lecció i dues maquetes HO. La més antiga, construïda amb via M a l’any 1991, recreava el món del ferrocarril de vapor. L’altre, de construcció més recent, realitzada amb via K i C, mostrava el ferrocarril de tracció elèctrica.
La seva il·lusió era seguir ampliant la col·lecció i continuar treballant en el maquetisme amb la intenció de donar-lo a conèixer no només als afeccionats al tren sinó també al públic en general. Així doncs, crea el Màgic món del Tren, espai dedicat al món del tren en miniatura, on s’exposa la seva col·lecció particular i dues maquetes de grans dimensions: una d’HO i una altra, en construcció, d’escala 1.
Aquesta mostra (museu) de 1000 metres quadrats està
ubicada en una edificació moderna, adaptada a tots els visitants i dotada
amb les últimes tecnologies. Consta de tres plantes:
Planta baixa
Exposició de la col·lecció : 750 locomotores i 3.500
vagons; objectes relacionats amb el món del ferrocarril
Diorames d’ambient ferroviari
Cases de nines
Reproduccions de botigues en miniatura
Recepció
Diorames d’ambient ferroviari
Cases de nines
Reproduccions de botigues en miniatura
Recepció
Zona de descans
1ª planta
250 m2 de maqueta d’escala HO
converteixen aquesta planta en la més màgica, única, i espectacular de tot el
recinte.
Per a la construcció d’aquesta maqueta s’han
requerit més 15000 hores de treball, 1000 metres de via, 660
edificacions, 6000 arbres, 8000 “persones”, i 2000 punts de llum, entre molts
altres elements com fusta, guix, ferro, suro etc. (veure reportatge
publicat en la revista especialitzada “Mas
Tren” nº 61 any 2009).
2ª Planta
Aquesta zona, que encara està en construcció, comptarà
amb una maqueta d’escala 1 (1/32) que podrà ser visitada per tots els públics.
Hi haurà, també,
l’exposició de la col·lecció particular de trens d’escala 1 (1/32) de
Josep Arumí Bou i de Josep M. Dot Bres a més de la col·lecció de trens de
diferents escales de Jordi Garreta.
Data límit per apuntar-se: diumenge 19 de març
Data límit per apuntar-se: diumenge 19 de març
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada