dimarts, 31 d’octubre de 2017

1er. DINAR GASTRONÒMIC I VISITA CULTURAL, Dijous 9 de novembre de 2017

Aquest mes de novembre estrenem activitat.

Dinar gastronòmic i visita cultural

Dijous 9 de novembre de 2017
Visita a les 12’00h. i dinar a les 14’00h.
Lloc de trobada: Rambla de Nostra Senyora,6 de Vilafranca
Data límit per apuntar-se: 5-11-17 (Places limitades)
Comentari: haureu de triar el postre.
Presentació
La idea es fer alguns canvis a les nostres sortides i de quan en quan introduir algunes variants que esperem que siguin benvingudes per totes i tots.
Una de les més importants, es que en aquesta activitat hi podreu venir acompanyats i així ens coneixerem una mica més a fons.
La novetat d’aquest mes, tal  i com ja sabeu els que veniu habitualment, consistirà en un DINAR GASTRONÒMIC i a més nosaltres els organitzadors l’hem volgut ampliar amb una visita una mica especial.
Dinarem doncs al Restaurant CAL TON de Vilafranca, reconegut per la seva qualitat i que enguany celebra els seus 35 anys a la Vila. Al final podrem compartir consultes amb el pròpi Ton, el cuiner i propietari del Restaurant.
També farem una visita guiada al Fòrum Berger Balaguer, situat en plena Rambla Nostra Senyora de Vilafranca i que forma part del conjunt d’edificis  de la ex Caixa Penedès i posterior BMN i ara BS. La majoria segurament coneixeu nomes l’Auditori per les reunions que probablement vareu venir quan era Caixa Penedès, però ara volem que conegueu el seu Museu, l’interior i l’exterior de la casa modernista Antiga casa modernista Elias Valero i la sala de cultura.
Al acabar farem una visita a l’exposició vigent, titulada VI Exposició col·lectiva de la verema.
Actualment la Casa Berger Balaguer pertany a la FundacióPinnae.
Fundació Pinnae
Història i antecedents
La Fundació Pinnae neix el 2013 hereva de l’antiga Obra Social de Caixa Penedès com a conseqüència dels canvis legislatius a Catalunya que afecten a les Obres Social de les Caixes d‘Estalvi, i es constitueix en una nova fundació per atendre les necessitats de la societat actual, contribuint al seu progrés, promovent l’emprenedoria, la dinamització econòmica i la cultura del seu territori.
L’antiga Caixa Penedès va néixer l’any 1913 promoguda per l’Associació Catòlica de Vilafranca, i es va fundar sota el nom Caja de Ahorros del Penedès, com una institució de caràcter social i benèfic.
Des de llavors i durant 100 anys l’Obra Social ha esdevingut pel territori un pilar referent, de promoció de les activitats socials i culturals.
Ara, Fundació Pinnae evoluciona en el temps i neix totalment orientada com a factor generador d’oportunitats envers el tradicional paper de l’antiga Obra Social de prestació de serveis i es converteix en una fundació que té la finalitat de d’impulsar activitats en els àmbits de l’assistència a les persones més vulnerables o en risc d’exclusió, de la dinamització econòmica, de la inserció sociolaboral, així com la promoció cultural.


Fòrum Berger Balaguer

La Casa Modernista Fòrum Berger Balaguer va ser construïda entre els anys 1910 i 1914 obra dels arquitectes Santiago Güell i M. Cosquillat.
L’Obra Social de Caixa Penedès va adquirí l’edifici l’any 1978 i, després d’un intens procés de restauració, transformació i adaptació d’algunes dependències, el 22 de desembre de 1985 amb motiu de la inauguració de la sala d’exposicions “l’Aula de Cultura” es va obrir al públic.
Posteriorment s’adequaren les sales de reunions del pis superior i el condicionament de l’Auditori per adaptar-lo a les noves tecnologies i a la creixent i variada demanda d’activitats a celebrar-hi.
Com a resultat d’aquesta reforma, el Fòrum Berger Balaguer obre les seves portes a persones i entitats, posant a la seva disposició quatre espais emblemàtics totalment equipats:L’Aula de Cultura, L’Auditori, les Sales de Reunions i la Casa Museu Berger Balaguer, per celebrar-hi exposicions, concerts, conferències, reunions, i altres activitats en un dels entorns modernistes més cèntrics i originals de Vilafranca del Penedès.

Les famílies

Elias Valero, qui va encarregar el projecte de la casa, era jutge de primera instància de Vilafranca i l’any 1899 es va casar amb Remei Ribas, vídua de Jaume Balaguer. En Jaume Balaguer Martí (1849-1895) havia fet fortuna amb el negoci del vi a Cuba, just abans de fer els 40 anys va tornar a Vilafranca per casar-se. L’any 1889 contragué matrimoni amb Remei Ribas Rius (1861-1941), filla de forners del carrer Sant Joan i tenen dos fills en Josep (1893) i la Maria (1896). No havien transcorregut més de 10 anys de matrimoni quan Jaume Balaguer morí i fou enterrat a Cuba. La seva vídua va vendre el negoci i va tornar a Vilafranca amb els seus dos fills, on contragué segones núpcies l’any 1899. Del seu segon matrimoni amb en Valero, la Remei va tenir un altre fill, en Jaume Valero Ribas (1900).

La seva filla, Maria Balaguer Ribas (1896-1964) va casar-se l’any 1914 amb Emili Berger Dussourd (1885-1976). L’Emili era fill d’un matrimoni francès, en Joan Baptista Berger Müller (1840-1919) i l’Apolònia Dussourd Meyer (1848-1927) establerts a Barcelona acollits pel cerveser conegut Sr. Mortiz a la seva empresa l’any 1878. Posteriorment s’instal·laren a Vilafranca, al carrer Misser Rufet, 10 i tenien una societat especialment orientada a l’exportació de vi, al carrer del comerç, 38-39. En Joan Baptista i l’Apolònia, amb molt bona reputació en qüestions culinàries, van tenir dos fills el Lluís (1878) i l’Emili (1885).
La fusió de les famílies Balaguer-Ribas i Berger-Dussourd es va dur a terme el 1914, any en què s’inaugurava l’edifici on s’allotjaven el jutge Elias Valero i Remei Ribas. La seva filla, Maria Balaguer i l’Emili Berger primer van anar a viure a la casa del carrer Misser Rufet i quan es va morir la mare d’ella, el 1941, van traslladar-se a la casa de la Rambla amb el seu segon fill Josep M. (1917). El seu primer fill Joan Baptista, va ser traspassat el 1915.
Els diferents components d’aquestes dues famílies van estar actius a la vida cultural de Vilafranca. Així trobem que l’Emili Berger va ser el secretari de la primera junta de la Creu Roja el 1906, va formar part de la primera junta del Museu els anys 30 i va participar a la Societat Hípica del Penedès i la Penya Automobilística RHIN. La seva activitat professional el va portar a Madrid el 1931 per defensar el sindicat d’exportadors de vins de Vilafranca en les negociacions vinícoles francoespanyoles. El seu germà, el Lluís Berger va ser Regidor d’Esports.
Pel que fa els germans de la Maria Balaguer, trobem que el Josep Balaguer Ribas exercia com advocat i tenia un despatx a Barcelona i un a la casa familiar i va col·laborar amb la Revista Penedès, i en Jaume Valero Ribas és conegut per la seva activitat de cronista casteller.
Després de la mort de l’Emili Berger el 1976, el seu fill Josep M. Berger Balaguer va decidir vendre la casa familiar. És llavors quan el 1978 l’Obra Social de Caixa Penedès va adquirir l’edifici a Josep M. Berger Balaguer, amb la condició que es dediqués a finalitats culturals i es conservés el nom de la família. Posteriorment es va fer una reforma important i es va convertir en un equipament de referència a la comarca.
Visita interior
    -  (vestíbul planta baixa) La casa manté la seva configuració inicial: una entrada on ens rep un vestíbul molt espaiós amb una gran escalinata que condueix al primer pis i totes les estances que donen el tomb a l’escala principal. En la seva remodelació es va voler mantenir aquesta configuració.
            
- (vestíbul planta baixa, dreta) La resta de la planta baixa, on originalment hi havia les cavallerisses, acull una sala d’exposicions des de 1985. Són 120 m2 i un excel·lent aparador que dóna a la Rambla. En aquesta sala han exposat obres d’artistes de reconegut prestigi com Grau Garriga, Picasso, Salvador Dalí, etc.. La sala té molta concurrència de visitants, atribuïble a la gran qualitat de les obres exposades i també la seva fantàstica situació. Actualment, es pot visitar aquesta exposició col·lectiva d’artistes dedicada a la verema de la mà de Grupdart.cat i que podreu gaudir, si ho desitgeu en acabar la visita.



- (davant escala) Just a l’entrada trobem aquest lampadari, una peça única d’estil neomodernista feta amb bronze per l’escultor Manel Vidal Torrents. Fa una al·legoria a la dona.

- (pujant l’escala) Pujant per l’escala principal de marbre, trobem un mural esgrafiat de Vilafranca, creació de Manuel Baró, artista global del segle XX que abastà moltes disciplines; fou dibuixant, pintor, escenògraf, carteller de Festa Major... Aquest fabulós mural, tot i no ser Modernista, fa una al·legoria a Vilafranca on podem observar una vista de Santa Maria i el campanar de Sant Joan (Podem veure el mateix mural a la Residència Inglada Via, també de la Fundació Pinnae). Va ser instal·lat en la restauració del 1987.

- (vestíbul primer pis) Així com els vitralls acolorits de la cúpula que dóna llum a l’escala, combinats amb les finestres laterals que també van ser instal·lats en la restauració del 1987. Vitralls d’inspiració Modernista de Joan Vila i Josep M. Bonet que van fer expressament prenent l’aire de l’època.

- (vestíbul primer pis, mà dreta) En aquesta part de la primera planta, on originàriament hi havia un gimnàs i d’altres estances, va reformar-se i construir-s’hi un Auditori, inaugurat el 1987, que acull diferents actes culturals. L’Auditori, que també ocupa part de l’espai de la segona planta, consta de 246 butaques i la seva peculiaritat podríem dir que és aquest orgue (un orgue civil). Diríem que és l’únic espai no religiós de la comarca que disposa d’un orgue format per 17 tubs de Flautat i 12 de Coral Baix i que va ser inaugurat el 1988, coincidint amb el 75è aniversari de Caixa Penedès, construir per l’orguener Gabriel Blancafort de Collbató (mateixa família que posteriorment va construir l’Orgue de Montserrat). En aquest Auditori han actuat artistes d’alt nivell internacional com Lou Bennett, Sheila Weaver o Andrea Motis i disposa de tota la tecnologia tècnica per realitzar-hi tot tipus d’esdeveniments artístics: conferències, concerts, presentacions, etc... Al darrere de l’Auditori hi ha una terrassa que dóna a la plaça Llorens i Barba.



- (vestíbul primer pis, mà esquerra) La resta del primer pis és l’anomena’t Espai Museu, un dels espais més singulars de l’edifici. Aquest emblemàtic espai conserva el mobiliari habitual i ornamentació de l’època, així com el paviment de rajoles hidràuliques decorades en gris, motllura del sostre, làmpades i bona part del mobiliari original de la casa.

- (dintre de la Casa Museu)
·        Es tracta de 4 estances diferenciades: la Sala de Música, el Menjador, el Saló i el Dormitori.
·        Els 4 balcons permeten una vista única de la rambla, zona principal de passeig de Vilafranca.
·        Algunes de les peces estaven molt deteriorades i es van restaurar però d’altres es van adquirir per donar l’ambientació modernista de l’època. Altres elements es van posar per ambientar les estances amb treballs d’artistes de casa nostra com són els quadres de Pere Lluís Via i Ricard Clausells.
·        Aquí en aquesta primera planta trobem una Sala dedicada a la Música que es troba a la torre que fa cantonada de l’edifici; una cambra que conté el piano i diferent mobiliari amb referències musicals.
·        Per tota la casa trobem diferents obres pictòriques. En aquest Dormitori per exemple hi ha dos quadres a la capçalera de temàtica religiosa, ambdós de Ricard Clausells. Com una anècdota simpàtica, als anys quaranta, un Ministre va venir a Vilafranca per qüestions d’estat i la família Berger Balaguer el va acollir. El Ministre va dormir en aquest llit de la sala noble i quan va tornar a Madrid va comentar que “havia dormit sobre d’un banc de la Rambla” referint-se al Banc Hispano Americano (actualment Banc Santander). Allà evidentment no el van entendre.


Exterior

1.- Aquí a Vilafranca de cases Modernistes n’hi ha una vintena (per exemple Palau Baltà, Cal Figarot, el Consell Comarcal, la Residència Inglada Via, entre d’altres...) Aquests edificis van ser construïts per arquitectes de renom després de la crisi de la fil·loxera, amb la revifalla econòmica propicià la transformació de Vilafranca del Penedès. Alguns d’aquests espais però, en un canvi de fortuna i no poder-se contenir, es van reconvertir en cases d’institucions. De la vintena de cases Modernistes de Vilafranca, podríem dir que aquesta és la més singular i, evidentment, la que està més ben situada; és la que marca la pauta i és única per ser a 3 vents i trobar-se en un entorn urbà excepcional, al rovell de l’ou de la vida social vilafranquina.
2.- L’edifici es configura amb planta baixa, dos pisos i destaca per la seva torre de cantonada amb planta quadrada i coberta de pavelló que li dóna una presència urbana rellevant, situada a una de les cantonades. Té 3 façanes, la façana principal a la Rambla de Nostra Senyora, la façana lateral a la plaça Llorens i Barba i la façana posterior al carrer de Ribera. La façana és plena de decoracions florals i la forja, pròpies del Modernisme, juntament amb d’altres elements neoclàssics com són les finestres germinades.

3.- L’edifici correspon al moment final del Modernisme, quan ja es comencen a introduir diferents elements del que serà el Noucentisme. Cal fer esment del balcó del primer pis amb balustrada de forja corregut de quatre portals de sortida a la Rambla, sostinguts per unes mènsules i arquitraus motllurades, i repuntades amb un medalló central ornamentat amb rebuscats motius vegetals i florals. Al segon pis, destaquen una sèrie de quatre finestres germinades que precedeixen el ràfec de la teulada, coronada amb un seguit geomètric de ceràmica. També cal fer esment de la balconada amb balustrada de pedra situada a la façana lateral i la decoració del tercer pis de la torre, on hi trobem dos parelles de tres finestres geminades, separades per una columneta decorativa
4.- En aquest conjunt hi trobem elements com la barbacana de fusta, brancals de pedra vista i finestres germinades que evoquen l’aire medieval o balustrades noucentistes i obertures allindades d’influència classicista, així com les puntuals decoracions florals i vegetals en relleu, motllures típiques del modernisme. Tot el conjunt de diferents estils que insereixen l'obra en el corrent eclèctic de principis de segle: tant pel seu aire medievalista, com per alguns detalls modernistes, com per la voluntat de transmetre horitzontalitat i equilibri.

Aula de Cultura

L’Aula de Cultura va ser inaugurada el 22 de desembre de 1986, annexa a la planta baixa de l’edifici i situada a ma dreta de l’entrada principal. Disposa d’una superfície de 120 m2 i està condicionada i equipada convenientment per acollir exposicions, presentacions, esdeveniments i fins i tot sessions de tast.

Exposició actual
Del 6 d’octubre al 12 de novembre el Fòrum Berger Balaguer acollirà la VI Exposició col·lectiva dedicada a la Verema, una mostra de pintura i art de la mà de Grupdart.cat del Masnou
Grupdart.cat és una associació que neix amb l’objectiu de promoure i potenciar l’art, realitzant activitats que contribueixen a la seva difusió, la recerca, la creació com ara exposicions, tallers, concursos, viatges culturals, xerrades, taules rodones, rutes d’art, entre d’altres; per tal de fomentar projectes artístics, comunitaris, educatius, de sensibilització i cooperació, en el seu sentit més ampli.
Es tracta d’una mostra molt suggerent de 43 obres, majoritàriament de pintura a l’oli i llapis al vi però també hi ha la presència d’una fotografia i una escultura, que 23 artistes d’arreu del territori han creat especialment per aquesta ocasió.
Una proposta molt variada i interessant amb obres d’Agutí, Jordi Oltra, Jordi Caubet, Jordi Galban, Pepe Nebleza, Marilo Pujol, Ana Novella, Cristina Francés, Anna Castelló, Francana, Luís M. Navalón, Albert Barbeta, Josep Malagarriga, Rosalia Ramentol, Presen de la Iglesia, Pere Escolies, Albert Geronés, Ànnia Aragonès, Lola Chacón, Navarro, Josep Aragonès Zafra, Marta Solsona i Pilar Feran.
L’exposició és oberta a tothom i d’accés lliure fins al 12 de novembre de 2017 en l’horari habitual de la sala de dijous a dissabte de 18h a 20h. Diumenges i festius de 12h a 14h i de 18h a 20h.
El Fòrum Berger Balaguer posa a la seva disposició 3 sales (Parellada, Merlot i Garnatxa amb capacitat per a 12, 20 i 30 persones) on poder realitzar tot tipus de reunions. Aquestes àrees, estan equipades per a ser el més còmodes i funcionals possible, amb la finalitat de fer més agradable les jornades de treball.

Auditori

Auditori estructurat en forma d’amfiteatre amb 246 butaques tapissades, en forma de sala semicircular que s’estructura amb dos plantes: un pati de butaques amb 171 seients i un amfiteatre amb 75 seients. Al pati de butaques es troba instal·lat l’orgue, la cabina de projecció i la taula de só. Està equipat amb sonorització d’última generació, pantalla per projeccions, megafonia, accés a internet, videoconferència, etc.
Fòrum Berger Balaguer
Rambla Nostra Senyora,6
Vilafranca del Penedès
Tel. 93 891 65 52
Cal Ton
Ja fa 35 anys que van obrir Cal Ton durant la Festa Major de Vilafranca de 1982. Des d’aleshores no han perdut  mai l’entusiasme per fer la seva feina ben feta, una cuina actual arrelada a la comarca i les tradicions penedesenques.

En tot aquest temps que ha passat no han oblidat mai el que els hi van ensenyar les seves mares, àvies, clients i amics que entre tots han fet possible l’existència de Cal Ton.

L’Entorn de Cal Ton és ric i variat: vinyes, mar i muntanya. Tot plegat els hi posa a l’abast els millors productes per poder elaborar la seva cuina que ofereixen amb la mateixa passió que el primer dia.

Menú

Petit aperitiu del dia
½ Amanida de tonyina amb tomàquet i farigola
½ Crep de marisc al cava
½ Assortiment de 3 bacallans amb samfaina, gratinat i pil-pil
½ Porcell al forn amb pinya rostida
Postres
Brownie amb sorbet de mandarina i rom
o
Cruixent de taronja i llimona
o
Tatin de poma amb vainilla
Vins
Can Feixes blanc i negre
Aigües, pa, cafès i xupitos habituals.
Al final del dinar, tindrem una tertúlia amb el propi Ton que ens podrà aclarir tots els dubtes que tinguem al respecte del que haurem degustat.


Restaurant Cal Ton
Carrer del Casal,8
Vilafranca del Penedès
Tel. 93.890.37.41
Agraïment
Volem agrair a la Fundació Pinnae, les facilitats que hem obtingut per poder fer la visita i en particular al Xavier Freixedas.

dilluns, 16 d’octubre de 2017

60ena. SORTIDA -VISITA A LA CONCA DE BARBERÀ I L'ALT CAMP Dijous 26-10-17



Aquest mes el volem dedicar bàsicament als companys de la zona de Tarragona, fidels a cadascuna de les nostres sortides.

Visitarem Montblanc, una part de la Conca de Barberà i Santes Creus a l’Alt Camp.

PROGRAMA

Visita Montblanc – Santes Creus

Hora    Localitat         Activitat
-----      -------------       -------------------------------------------------------------------

08:00   Vilafranca       Esmorzar a Cal Rius de la Girada – Pels que ho vulguin

09:00   Vilafranca       Sortida de Estació Autobusos, direcció Montblanc

10:00   Montblanc      Arribada – Descans

10:30   Montblanc      Muralles - Visita guiada amb degustació (2 hores)

12:30   Montblanc      Final visita – Viatge cap a Santes Creus

13:15   Santes Creus   Arribada - Descans

13:30   Santes Creus   Dinar – Restaurant CAL MOSSO

15:45   Santes Creus   Final dinar

16:00   Santes Creus   Monestir - Visita guiada (1:30 hores)

17:30   Santes Creus   Final visita - Descans

18:00   Santes Creus   Sortida en direcció Vilafranca

19:00   Vilafranca       Arribada

----------------------------------------------------------------------------------------- 
 

 MONTBLANC

 
Montblanc fou fundat per Alfons I el febrer de 1163

El nucli urbà de Montblanc està situat a uns 350m. d'altitud, a la zona més baixa del terme.

El punt més elevat del municipi és la Mola d'Estat a 1.126m

L'extensió del terme municipal de Montblanc és de 90,24 km²

El terme municipal de Montblanc inclou els agregats de la Guàrdia dels Prats, Lilla, Prenafeta, Rojals i el Pinetell, i els llogarrets de la Bartra, Rojalons, els Cogullons i la Barceloneta.

El 2016 Montblanc tenia 7.284 habitants.

Montblanc celebra mercat els divendres.

El 26 de setembre de 1947 Montblanc fou declarat Conjunt Monumental i Artístic
Antigament havia sigut capital d'una vegueria.

A l'actualitat és la capital de la comarca de la Conca de Barberà


Visita guiada a la muralla amb degustació

Si al millor del patrimoni monumental de montblanc li afegim el millor de la seva gastronomia, garantim protagonitzar una experiència única. 

Gaudeix de les espectaculars vistes de la població que es divisen des de les torres. 

En aquesta visita s'entra a dues torres del recinte emmurallat de Montblanc i es fa un recorregut pel pas de ronda. També es visita l'església de Sant Miquel i l'església de Santa Maria la Major. Es pot contemplar la Plaça Major, antiga plaça del mercadal i punt neuràlgic de la vida montblanquina.

Per tal de donar a conèixer els productes de proximitat locals, durant el recorregut es faran dues degustacions gastronòmiques acompanyades d'un tast de vi de la D.O. Conca de Barbera a dos establiments de restauració.



Santes Creus


A la riba del riu Gaià hi trobem el monestir de Santes Creus, el que va ser el centre d'una de les senyories monàstiques més extenses i influents de la Corona d'Aragó. 

Amb una arquitectura sòlida, greu i austera, l’abadia reflecteix el model canònic dels monestirs del Cister (juntament amb Vallbona de les Monges i Poblet). 

Visitar Santes Creus és reviure un temps en què la puresa i l’allunyament del món es concretaven en un punt ben ancorat a la terra.

Fundat el 1160, el moment àlgid de Santes Creus va ser entre els segles XIII i XIV, per la seva estreta relació amb la noblesa i el llinatge reial. Els reis Pere el Gran i Jaume II el Just i la seva muller Blanca d'Anjou van ser mecenes del monestir i van escollir ser enterrats aquí, en dos mausoleus gòtics al costat de l’altar major. L’estudi i restauració dels panteons reials, el 2010, van permetre descobrir les restes de Pere el Gran i Blanca d’Anjou, els únics reis de la Corona d’Aragó les restes dels quals han pervingut intactes.


La planta del monestir organitza els espais en funció de les necessitats de la comunitat. L’església, oberta al culte el 1225, es un exemple de la transició del romànic al gòtic. Tot i oferir sensació de lleugeresa i grandiositat, és un temple sòlid i auster. Contrasta amb l’esplendor del claustre, del segle XIV, el primer d'estil gòtic de la Corona d'Aragó.


«Espectaculars vitralls i tombes reials enmig de la puresa i de l’austeritat característica del Cister. Va acollir la primera comunitat monàstica de l’orde a Catalunya i va ser el lloc triat per reis i nobles per al seu repòs etern»

Dels tres monestirs cistercencs Santes Creus és el que reprodueix amb més fidelitat el pla bernardí de construcció.


És un dels més grans i millor conservats conjunts monàstics cistercencs que podem visitar a l'actualitat. Fundat el 1168, protegit per la noblesa i els reis, es va convertir en un centre espiritual, d'estudis i de colonització del territori. La vida monàstica s'hi va mantenir, ininterrompudament fins el 1835.

Destacarem també la sala capitular, l'escriptorium, el gran dormitori dels monjos i el claustre gòtic (s. XIV) atribuït a l'anglès Reinart des Fonoll, amb una elegant decoració esculpida.

El muntatge escenogràfic i audiovisual "El món del Cister", considerat entre els millors d'Europa del seu gènere, dóna una idea molt completa i fascinant de l'Orde i el seu llegat.




Situat a la plaça de Santa Llúcia, just a l’esquerra de l’arcada per la qual s’accedeix i a dos passos de l’entrada del monestir de Santes Creus, té al seu davant el balcó sobre el riu, amb una terrasseta on esperar tot fent un aperitiu si el temps acompanya. 
 
És un dels restaurants que no s’han deixat endur per modes ni presses. Els seus propietaris segueixen l’estela de Cal Ganxo, que per alguna cosa són família. 
 
Tenen molt clar que la calçotada s’ha de començar a menjar a finals de gener i que quan arriba Setmana Santa s’ha de tancar l’aixeta. I que és una menja de migdia. La capacitat de l’establiment (80 places) fa recomanable la reserva i la tria de torn: després dels precs de l’àngelus o quan arriba l’hora nona.
 
Els menjadors de Cal Mosso es caracteritzen per l'ambient rústic i familiar. Ens trobem a una casa pairal de poble. Hi ha dos ambients clarament diferenciats: un de més modern, al primer menjador, i els altres molt més rústics. 
 
MENU DINAR
A TRIAR

CREMA DE PORROS AMB AMETLLES LLAMINADES
AMANIDA AMB SALSA DE ROMESCO I BACALLÀ
CANELONS CASOLANS
SALTAT DE CIGRONS AMB CAP 
 -----------------------------
BOTIFARRA BLANCA I NEGRA A LA BRASA
SECRET IBÈRIC A LA BRASA AMB GUARNICIÓ
MELÓS DE GALTA AMB BOLETS
MEDALLONS DE LLUÇ AMB CRUDITES DE VERDURES
    ___________________

PINYA AMB CREMA CREMADA
MEL I MATÓ
COULANT DE XOCOLATA
SORBET DE LLIMONA
----------------------------
VINS DE LA TERRA, AIGÜES, CAFÈS I XUPITOS  
 
Data màxima per apuntar-se diumenge 22 d'octubre


Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...