dilluns, 7 d’octubre de 2019

76ena. Sortida a LA SEU D'URGELL Dijous 24 d'octubre de 2019



Aquest mes tindrem la 76ena. Sortida a LA SEU D’URGELL, la capital del Pirineu.

Anirem a conèixer l'Alt Urgell (també anomenat Urgell o Urgellet) que és una comarca de Catalunya situada geogràficament als Pirineus i forma part de la província de Lleida i de l’àmbit funcional de l'Alt Pirineu i Aran. La capital i la ciutat més poblada és la Seu d’Urgell i altres poblacions importants són Oliana i Organyà.

És la segona comarca més gran de Catalunya, després de la Noguera, i una de les que té menys població. Tot i que tan sols té 19 municipis, està formada per un gran nombre de pobles, però que per la seva mida es veuen agrupats en municipis. 

EL QUART DIJOUS – Sortida a l’Alt Urgell                  24-10-2019
---------------------------------------------------------------------------------------------

Horaris i visites previstes – LA SEU D’URGELL
--------------------------------------------------------------------------------------------

Hora   Localitat        Activitat
-----------------------------------------------------------------------------------------

07:00  Vilafranca  Esmorzar lliure – A Cal Rius de la Girada – Pels que ho vulguin

08:00 Vilafranca  Sortida en direcció Ponts (1:30 h)

09:30  Ponts        Parada tècnica

09:45  Ponts        Sortida en direcció La Seu d’Urgell (1:15 h)

11:00  Seu d’Urgell  SEU MEDIEVAL (Catedral-Claustre) - Visita guiada (1 h)

12:00  Seu d’Urgell  CENTRE HISTORIC - Visita guiada (1 h)

13:00  Seu d’Urgell  MUSEU ESPAI ERMENGOL - Visita lliure (1 h)

14:00  Seu d’Urgell  Dinar – PARADOR DE LA SEU

16:45  Seu d’Urgell  Sortida en direcció al Parc Olímpic del Segre

17:00  Seu d’Urgell  PARC OLIMPIC DEL SEGRE – Passeig lliure

17:30 Seu d’Urgell  Sortida en direcció Ponts (1:15 h)

18:45  Ponts         Parada tècnica

19:30  Ponts         Sortida en direcció Vilafranca (1:30 h)

20:30  Vilafranca -Arribada

Vilafranca del Penedès-La Seu d’Urgell

Hi tenim 2 h 18 min (165,4 km)



Menú al Parador

Menú degustació (servit individual)

Aperitius freds

Crema de pa amb tomàquet i la seva amanida “pipirrana”
Torrada d'escalivada
Esqueixada
Torradeta de pernil ibèric

Aperitius calents

Escudella
Trinxat amb rosta
Croquetes d’au
Gratinat de formatge i codony

Segon plat

Jarret de Bruna del Pirineu amb prunes macerades i patates al vapor

Postres

Crema catalana amb carquinyolis

Begudes


Vins catalans, aigües, cafès, infusions i xupitos



Foto Maria Rosa Ferré
La Seu d’Urgell

La Seu d'Urgell és la capital de la comarca de l'Alt Urgell. Situada a 690 metres d'altura respecte el nivell del mar, a la plana de l'Urgellet, entre els rius Segre i Valira, i dominada per la serra del Cadí, entre el Pirineu axials i el Prepirineu. Limita amb el Principat d'Andorra pel nord, el Baridà per l'est i el Pallars Sobirà per l'oest.


A l'edat del bronze ja hi havia un poblat dalt del turó de Castellciutat. Els romans van construir un petit nucli a la plana. Amb la consagració de la primera catedral, a partir del segle V, la importància de la ciutat d’Urgell va començar a créixer de manera exponencial. La seva posició estratègica i la potència política del bisbat van consolidar la Seu com una de les ciutats més importants de la Catalunya medieval. Avui en dia és una ciutat activa, centre de serveis i capital cultural d'una àmplia àrea pirinenca.

El primer itinerari proposat té com a punt d’arrencada la catedral de Santa Maria, monument de referencia de la Seu d’Urgell, determinant en els seus orígens i cabdal en el seu tarannà com a ciutat.



Seu Medieval, catedral i claustre

A partir d’aquest monument ens submergim de ple en l’imaginari medieval per copsar l’estètica romànica, el món feudal, el poder de l’Església i el paper de la Seu d’Urgell com referent de la identitat pirinenca. 


La catedral està íntimament vinculada amb l’existència d’un bisbat que s’estén per tot l’Alt Pirineu català i per bona part del Prepirineu, amb tot el moviment humà i les necessitats que aquesta realitat genera al llarg del temps. D’aquesta manera, diferents tipus d’edificis de culte, d’habitatge i de l’administració han estat construït al seu voltant, d’acord amb els signes dels temps.




En aquest sentit els bisbats, amb les seves catedrals (nom indicatiu de l’indret on el bisbe té la seva càtedra) generen un paisatge cultural molt específic, vinculat al medi urbà amb els seus equipaments i edificis annexos propis, com ara claustres, dependències i capelles menors; i també amb residències singulars o palaus ocupats pels bisbes o els canonges, esglésies parroquials i edificis de serveis diversos.

En el cas de la Seu d’Urgell, la catedral i el seu entorn és l’espai més interessant de la ciutat per la seva riquesa monumental i patrimonial.


                                                                                            Foto Maria Rosa Ferré

Centre Històric

Desprès de visitar La Catedral, coneixerem els Constructors, el Museu Diocesà, el Beatus, l’Església de Sant Miquel, la de Sant Ermengol, la Plaça del Deganat, el Palau Episcopal i el seu entorn, el carrer dels Canonges, Ca l’Armenter, La Comunitat Jueva, Cal Roger, La Plaça, Les Muralles, El Portal d’Andorra, l’Ajuntament i la Plaça dels Oms, l’Església i el Claustre de Sant Domènec, el carrer Major, Cal Serrano, l’Església de l’Immaculada, l’Església de Sant Agustí, el Molí Soldevila.



Museu Espai Ermengol

L’Espai Ermengol – Museu de la ciutat és un equipament cultural ubicat al centre històric concretament a cal Mossèn Poldo, un dels edificis porticats que defineixen el tram inicial del carrer Major.



Cal Mossèn Poldo, és un edifici de principis del segle XX. La façana del carrer Major, de regust classicista, n’és l’element més rellevant. S’alinea amb altres edificis també de certa rellevància que atorguen, en el seu conjunt, caràcter a aquest tram inicial del carrer Major.

Actualment a la planta baixa acull l’oficina de turisme. En les plantes superiors l’espai s’estructura, en diversos espais expositius dedicats a la història de la ciutat, l’activitat formatgera i la producció lletera, i per últim el patrimoni natural. A la planta superior hi ha un mirador amb vistes excepcionals sobre la Catedral, el nucli antic de la ciutat i la serra del Cadí.


Parador de La Seu d’Urgell

El Parador Nacional de la Seu d'Urgell és un allotjament turístic de prestigi amb tres estrelles situat al centre històric de la Seu d’Urgell. Disposa de 79 habitacions i es va obrir l'any 1979 en l'emplaçament de l'antic convent de Sant Domènec. Del parador en destaca el claustre renaixentista de gran valor.


Parc Olímpic del Segre

El Parc Olímpic del Segre permet la pràctica esportiva d'activitats relacionades amb l'aigua, com ràfting, piragüisme i hidrotrineu, entre d’altres. A més, acull el Centre BTT de la Seu-Alt Urgell, amb més de 1.000 quilòmetres de rutes senyalitzades.

El Parc Olímpic del Segre es va construir a la Seu d'Urgell com a equipament olímpic per a les proves de piragüisme en aigües braves durant els Jocs de Barcelona del 1992. És un canal de 800 metres de longitud que va paral·lel al riu Segre i que es bifurca en dos canals d'aigües braves de 500 metres, amb un desnivell de 6,5 metres.

A més de les competicions d'eslàlom que s'hi celebren periòdicament, és l'escenari ideal per a la pràctica d'activitats relacionades amb l'aigua, com ara ràfting, hidrotrineu, piragüisme en aigües braves i tranquil·les o passeigs amb barques de rems. També ofereix la possibilitat de fer les activitats durant tot l'any gràcies a la minicentral hidroelèctrica que regula el cabal del canal, i disposa d'un sistema de remuntadors mecànics que permet als piragüistes tornar corrent amunt per reiniciar l'entrenament sense abandonar l'embarcació.

El Parc Olímpic del Segre inclou també el Centre BTT de la Seu-Alt Urgell, que organitza diverses rutes amb bicicleta de muntanya per la comarca, amb més de 1.000 quilòmetres senyalitzats.




Ponts, parada tècnica

Ponts és una vila i municipi de la comarca de la Noguera, que es localitza en la seva part oriental i que en configura un dels nuclis més importants i un eix de comunicació destacable que connecta la muntanya occidental catalana amb la plana de Lleida i la Catalunya central. Se situa a l'indret i comarca natural prepirinenca del Segre Mitjà.

Observacions

Com sempre us podeu apuntar pels diferents canals habituals
La data màquina serà el diumenge dia 20 d'octubre

divendres, 13 de setembre de 2019

75ena. SORTIDA A LA SEGARRA 26-9-19

Foto F. Pegueroles

Hola company@s, desprès de l’estiu, ja tornem a posar en marxa les nostres sortides.

En aquest cas, el motiu principal serà la visita a l’Àrea de Guissona que tenim sol·licitada des de fa més de 9 mesos i perquè és molt difícil anar-hi. Visitarem per tant una de les Cooperatives més importants del País.

Com que la visita serà a les 15’00h. tota la resta de llocs els hem hagut d’adaptar a aquest horari, però creiem que farem un dia molt complert on podrem conèixer molt be la comarca de La Segarra, que és molt bonica.

Visitarem Montfalcó murallat, Sant Ramon, dinarem a Torà, visitarem la Cooperativa de Guissona i desprès aprofitarem per conèixer la població amb una visita guiada.

PROGRAMA

EL QUART DIJOUS – Sortida a La Segarra                             26-09-2019
--------------------------------------------------------------------------            ---------------

Visites previstes – Montfalcó Murallat – Sant Ramón - Guissona
---------------------------------------------------------------------------------------------------

HORARIS PREVISTOS

Hora  Localitat        Activitat
-----    -------------    --------------------------------------------------------------------------

08:00 Vilafranca    Esmorzar lliure – A Cal Rius de la Girada – Lliure

09:00 Vilafranca    Sortida en direcció Montfalcó Murallat (1:15 h)

10:15 Montfalcó    MONTFALCÓ MURALLAT - Visita lliure del poble (45 m)

11:00 Montfalcó    Sortida en direcció Sant Ramón (30 m)

11:30 Sant Ramón MONESTIR DE SANT RAMÓN - Visita guiada (1 h)

12:30 Sant Ramón Final visita – Sortida en direcció Torà (30 m)

13:00 Torà             HOSTAL JAUMET – Dinar (1:45 h)

14:45 Torà             Final dinar – Sortida en direcció Guissona (30 m)

15:15 Guissona     Complex BON AREA – Visita guiada (1:45 h)

17:00 Guissona.    Final visita Bon Àrea – Sortida en direcció al poble

17:15 Guissona     GUISSONA - Visita guiada - Ruta patrimoni (1:30 h)

18:45 Guissona     Final visita – Sortida en direcció Vilafranca (1:15 h)

20.00 Vilafranca    Arribada

*Farem parada tècnica de tornada si s'escau.

La Segarra a la primavera Foto Maria Rosa Ferré

La Segarra és una comarca de l'interior de Catalunya, la capital de la qual és Cervera i es troba a l'àmbit funcional territorial de Ponent. Està situada en un altiplà i la seva extensió històricament era més extensa que l'actual. El clima és continental amb hiverns freds i estius càlids, les pluges oscil·len entre els 350 i 450 mm l'any. La vegetació predominant és els camps de cereals amb clapes de bosc de pins, alzines i roures.

Es creu que el nom de Segarra prové del de la ciutat ibera de Sikarra, situada al terme municipal dels Prats de Rei, a l'Alta Segarra.

Foto Oficina de Turisme de Sant Ramon i Les Oluges

Montfalcó Murallat és una entitat de població del municipi de Les Oluges a la comarca de la mateixa comarca de La Segarra. El seu conjunt arquitectònic ha estat declarat bé cultural d’interès nacional.

Montfalcó Murallat està aturonat damunt la confluència del Sió i del seu afluent per l'esquerra, la riera de Vergós. Forma un recinte clos i murat i es tracta d'un excepcional exemple de vila closa que conserva en bon estat el mur perimetral al qual s'adossaren interiorment les cases.

Esglèsia de Sant Pere, Recinte de Montfalcó Murallat, Les Oluges, Segarra

La muralla només es pot apreciar des de fora, està formada per carreus rectangulars units amb morter alternats per altres carreus de mida gairebé quadrada. Al llarg dels anys s'hi ha realitzat diferents obertures per a adequar la fortificació a les noves necessitats de les cases que s'hi adossaren posteriorment. 


Foto Maria Rosa Ferré

Està construïda sobre el basament calcari natural del tossal amb una alçada que supera els 8 metres i una amplada de més de 2 metres, amb un perfil corbat. El portal d'accés a la vila closa, està format per una doble porta d'arcs de mig punt adovellats. La més interior, que es troba al mateix mur, és emmarcada per dos talussos que reforcen la paret i donen a un pati quadrangular. 


                                                                          Foto Maria Rosa Ferré

L'antic castell presenta una planta allargada, que s'adapta al cim del turó. Els costats més llargs són el nord i el sud, lleugerament convergents cap a l'est, on es tanquen contra l'absis de l'església. Amb el pas dels segles, el castell va perdre la seva condició i albergà unes quantes cases.


                                                                       Foto Maria Rosa Ferré

Pel que fa al seu traçat urbà, es basa d'una plaça central, amb cisterna i amb un carrer principal que la rodeja, a partir del que surten petits carreronets amb un esquema força laberíntic i normalment sense sortida, en un dels quals s'hi troba l'antic forn. Els habitatges situats al voltant de la plaça tenen un esquema força regular, sobretot els que estan situats als porxos, en canvi els habitatges dels carrers secundaris varien considerablement uns als altres.


Foto Carlos Iborra

Santuari de Sant Ramon Nonat

És anomenat “L’Escorial de La Segarra”

El Santuari de Sant Ramon Nonat és un edifici religiós que comprèn un antic convent (Convent de Sant Ramon de Portell), una església i un claustre. Situat al municipi de Sant Ramon a la Segarra, és un edifici que ha estat declarat bé cultural d’interés nacional. Cada any, el darrer dia del mes d'agost, festivitat del sant, s'hi celebra la festa dels Tres Tombs.


Foto Maria Rosa Ferré

El monestir de Sant Ramon fou fundat al segle xiii prop de Portell, a l'antiga capella de Sant Nicolau, allà on la tradició assenyala que hauria estat enterrat sant Ramon Nonat l'any 1240. L'any 1245, el bisbe d'Urgell va fer donació de l'antiga ermita de Sant Nicolau a Pere Nolasc, fundador de l’òrdre de la Mercè per establir-hi un enclavament de recollida d'almoina. 


Sant Ramon - Foto Femturisme.cat

L'augment de la devoció a sant Ramon Nonat, promoguda pels mercedaris, orde al qual hauria pertangut aquest personatge d'historicitat dubtosa, motivà l'ampliació del convent entre 1597 i 1625. El 1628 el Papa autoritzà el culte a sant Ramon, i el 1675 el general de l'orde mercedari, Pedro de Salazar, inicià la construcció del convent actual, conegut pomposament com a l'Escorial de la Segarra. 


Foto Maria Rosa Ferré

L'obra comprèn tres parts: l'antic convent (1675), l'església (que fou acabada vers el 1722), i el convent nou, començat el 1798 per iniciativa de Pere Nolasc Móra, bisbe de Solsona, i que s'organitza entorn d'un claustre bastit als primers anys del segle xix (1802). El monestir fou exclaustrat el 1835, però els mercedaris hi retornaren el 1897 i hi establiren una escola de l'orde.

Dinarem a Torà.



Torà és una vila i municipi situat al nord-est de la comarca administrativa de la Segarra.

L'any 1968 va quedar annexionat a Torà el territori del terme de Llanera. Està prevista una consulta per ingressar al Solsonès.

El terme municipal comprèn tota la vall de la riera de la Llanera fins a la seva confluència amb el riu Llobregós. El relleu és força accidentat, amb elevacions suaus que van des dels 430 m fins als 850 m.



Hostal Jaumet a Torà

Un restaurant familiar ple de tradicions i història

Després de cinc generacions, a la cuina de l’Hostal Jaumet conserven els sabors tradicionals de la cuina catalana amb plats típics de la terra i productes de proximitat.

Receptes que formen part de la casa des de la 1ª generació, com l’ofegat de la Segarra, les faves a la catalana, els peus de porc guisats, els canelons, la vedella a la jardinera o les ja famoses perdius a la vinagreta de l’àvia Ramona. 

Tots els guisats els cuinen a la cuina de carbó amb les cassoles de fang, a foc lent i deixant-los fer el seu xup-xup.


Foto Hostal Jaumet

Un negoci familiar on, amb l’ajuda d’un gran equip de professionals, ofereixen millor  per servir els millors plats, cuinats lentament per mantenir el millor sabor dels productes de la terra.


Foto Hostal Jaumet

Un restaurant amb més de 128 anys d’història, on ens s’actualitzen contínuament donant pas a les noves tècniques i els gustos de la gastronomia moderna, adaptant-la a la seva manera de fer per preservar el nostre patrimoni culinari, que han marcat l’Hostal Jaumet des dels seus inicis.
Més de 100 anys fent cuina casolana.

Menú:


ENTRETENIMENTS A TAULA

PRIMER PLAT a escollir:

Caneló d’espinacs a la catalana
Amanida amb taronja i formatge brie cruixent
Crema de pastanaga amb anxoves
Timbal de verdures amb sobrassada i mel

SEGON PLAT a escollir:

Peus de porc guisats a l’estil de l’àvia
(especialitat de la casa)
Botifarra blanca i negra a la brasa amb guarnició
Fricandó de vedella amb bolets
Orada al forn a l’Orio amb crema de pèsols

POSTRE de la casa a escollir

- Pa
-Vi de la casa Vallformosa (D.O Penedes)
-Aigües minerals Font d’Or
-Cafès
-Xupitos


Bon Àrea a Guissona

Coneixerem com s'elaboren els productes carnis que es consumeixen a diari.

Ens proposen una visita guiada per a les seves instal·lacions (més de 200.000 m2) mitjançant un tren elèctric, on podrem conèixer el procés productiu dels diferents articles que elaboren pels clients de les seves botigues, destacant els fuets, pollastre a l'ast, llonganisses i llet bonÀrea entre d'altres, a més de contemplar els assecadors de pernils amb uns dos milions en procés de curació. La visita també inclou la projecció d'un didàctic audiovisual.


Foto Bon Àrea
Presentació

Un grup líder que realitza una integració vertical completa sense intermediaris.

bonÀrea compta amb una àmplia experiència en el sector agroalimentari. Desenvolupa totes les activitats ramaderes, industrials i comercials necessàries per arribar al consumidor sense intermediaris.


Foto Bon Àrea

Des de 1959 hem anat incorporant a l’estructura productiva, empresarial i comercial tots els elements necessaris per realitzar una integració vertical i així tancar el cicle productiu complet del producte carni.


                                                                 Foto Bon Àrea

La realització del cicle productiu complet ha esdevingut un repte per a tota l’organització. Actualment duu a terme tots els processos, des del naixement de les aus i el bestiar, passant per la fabricació dels pinsos, la cria i engreix dels animals, el sacrifici, la transformació i l’elaboració dels productes fins a la seva distribució i la venda directa mitjançant les botigues bonÀrea.


Foto Bon Àrea

El seu objectiu és millorar el rendiment de les explotacions ramaderes i atendre les necessitats dels clients que confien en la seva eficàcia i professionalitat, oferint-los productes segurs, de la millor qualitat i al millor preu. Per assolir-ho compten amb unes equipades i modernes instal·lacions, equips de professionals implicats i uns processos totalment certificats (l’ISO 9001 de qualitat, l’ISO 22000 de seguretat alimentària, l’ISO 14001 de gestió ambiental i l’OHSAS 18001 de seguretat i salut laboral.


Porta de l'Angel de Guissona

GUISSONA


Farem un itineraris guiat pel poble de Guissona:

Ruta patrimoni medieval i modern de Guissona. 
Coneixerem el nucli històric de Guissona. Les fonts i els safarejos, la Col·legiata de Santa Maria, la plaça major i el Museu arqueològic de Guissona.
Durada: 1,30h.

Guissona és una vila, cap del municipi del seu nom, que pertany a la comarca de la Segarra, situat al nord de Cervera. A hores d'ara, és el municipi més poblat de la comarca després de la capital. La vila inclou, a més a més, el petit nucli de Guarda-si-venes.


Foto Femturisme.cat

Les restes arqueològiques més antigues que es conserven del passat de Guissona constitueixen un poblat que situaríem a l'actual plaça del Vell Pla (i potser també a la plaça Capdevila). La datació d'aquest poblat es remunta al principi de l'edat de ferro (s. IX-VIII aC). Posteriorment, es transformà en ciutat romana, l'antiga Iesso. D'aquesta època, s'han trobat diverses làpides prou explícites com per evidenciar el caràcter d'una ciutat romana.


Foto Femturisme.cat

El jaciment ocupa uns 20.000 m². Tanmateix, també hi ha d'altres restes romanes com ara la conducció d'aigua del recinte medieval, els pous de la font del poble (p. ex, el pou del gel), i una sèrie de làpides, entre les quals hi ha la de Servilla Praepusa, datada el s.II-III dC. També és representativa l'escultura del genet romà i la necròpolis, un cementiri medieval situat actualment a la zona de Cal Mines.



Actualment, Guissona compta amb una gran activitat econòmica especialment gràcies al Grup Alimentari Guissona. Aquesta cooperativa és una de les indústries alimentàries més importants del país que ha provocat una important immigració, un fet que ha contribuït a incrementar el nombre d'estrangers a la Vila. A hores d'ara, aquest increment representa gairebé un 50% de la població total actual, de tal manera que els censats provinents d'altres països tendeixen a superar, fins i tot, la població autòctona.

Foto portada Maria Rosa Ferré




Agraïment a la nostra companya Teresa Palau per les gestions inicials a Bon Àrea.




Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...