dimecres, 20 de febrer de 2019

72ena. SORTIDA A AITONA I LA GRANJA D’ESCARP, AL SEGRIÀ 14 de març de 2019

Foto NéstorGómez


Hola a tot@s,

Per la sortida del mes de març, hem hagut de tornar a canviar la data de sortida, però és per una raó important.

Anirem a veure la floració dels presseguers d’Aitona, al Segrià i aixó passa uns dies concrets. Si esperem al 28 de març que seria el Quart dijous, probablement no veuríem l’espectacle.

Els organitzadors, ens han recomanat que hi anem a mitjans de mes.

Per tant, el mes de març farem la sortida el dijous dia 14.

El programa sera el següent:

Visites previstes – AITONA – LA GRANJA D’ESCARP
---------------------------------------------------------------------------
HORARIS PREVISTOS
Hora Localitat Activitat
----- ------------- ------------------------------------------------------------------------------
08:00 Vilafranca P. Esmorzar lliure – A Cal Rius de la Girada – Pels que ho vulguin
08:45 Vilafranca P.. Sortida en direcció Aitona, passant per la A-2 (2 h)
10:45 Aitona. Arribada – Davant Poliesportiu
11:00 Aitona RUTA DE LA FLOR DEL PRESSEGUER – Mar de flors d’Aitona
Visita guiada als camps privats de fruita dolça (1 h 45 m)
12:45 Aitona PASSEJADA PEL NUCLI ANTIC – Visita guiada (45 m)
13:30 Aitona. Final visita – Sortida en direcció al restaurant
13:35 Aitona RESTAURANT CAN JOAN - Dinar
16:00 Aitona Final dinar – Sortida en direcció La Granja d’Escarp (30 m)
16:30 Granja E. AIGUABARREIG SEGRE-CINCA – Espai natural
          Passejada de 750 m.al costat del riu fins l’aiguabarreig (1h 30m)
18:00 Granja E. Final dinar – Sortida en direcció Vilafranca (2 h)

20:00 Vilafranca P. Arribada 


La Mitjana de Lleida, amb una extensió de 20 hectàrees, és el bosc de ribera més ben conservat de les terres de Ponent. (Foto: CREAF)

SEGRIÀ

El Segrià és una comarca de Catalunya que la seva capital es Lleida. És la setena comarca més poblada de Catalunya. Limita al nord amb la noguera, a l'est amb el Plà d’Urgell i les Garrigues, al sud amb la Ribera d’Ebre i a l'oest amb el Baix Cinca i el Matarranya.


El nom de la comarca no prové del riu Segre com es pot pensar, sinó que ho fa de la clamor de Segrià nom d'un reguer documentat al S.XII a l'Ordinatio Ecclesiae Ilerdensis, promulgada el 1168 pel bisbe Guillem Pere de Ravidats i on establia la divisió eclesiàstica coneguda com la Prepositòria de Segrià. Aquesta clamor es forma amb barrancs de pluja, entre els termes d'Alguaire i La Portella i discorre per Vilanova de Segrià i Benavent, on desguassa al Segre. És, per tant, un petit afluent del Segre, el nom del qual prové del llatí Sicoris.



AITONA

Aitona, poble situat a la ribera baixa del Segre, estès per les terrasses fluvials quaternàries; a l'esquerra, fins als turons de la serra Grossa, que anuncien ja les Garrigues, i, a la dreta, fins a l'altiplà que separa les aigües del Segre i del Cinca, anomenat la Llitera. Té Extensió una extensió de 67 kilòmetres quadrats i una població de 2.545 habitants.


Una gran part de l'aigua del Segre és desviada per un canal que corre paral·lelament al riu per la seva esquerra i és destinada a alimentar la central hidroelèctrica de Seròs, situada dins el terme municipal d'Aitona, al barranc de Carratalà. Aquest canal forma diversos pantans com el d'Utxesa o de Secà (dins el terme de Torres de Segre) i el de Burgebut; mitjançant la sèquia dels Plans, part de l'aigua d'aquest canal és utilitzada per a regar els horts de la vora del riu. La part alta del territori situat a la seva dreta, especialment el pla de la Llitera, és regada amb aigua procedent del canal d'Aragó i Catalunya —que, tanmateix, no passa pel terme municipal—, i la part més baixa ho és per la sèquia de Remolins i per la sèquia Major d'Aitona (que pren l'aigua al Segre davant Torres de Segre, i, després de regar part d'aquest terme i dels de Soses i d'Aitona, desaigua al barranc de la vall de Grau). L'agricultura és la principal activitat econòmica; la ramaderia i la indústria —llevat de la producció d'electricitat— són insignificants.


Al secà (3.680 hectàrees) hi són conreats blat, ordi, oliveres i ametllers. A la zona de regadiu (1.149 hectàrees), arròs, arbres fruiters —préssecs, nectarines, albercocs, cireres i peres—, alfals i també cereals (blat i ordi).

La població del municipi, relativament estable, ha tingut tendència a disminuir des del 1950. La vila és assentada al coster i al peu d'un turó, coronat per les restes d'un castell testimoniat ja en època musulmana. Fou conquerida per Ramon Berenguer III de Barcelona, bé que la població musulmana hi subsistí fins a l'expulsió dels moriscs, el 1610 (d'Aitona en foren expulsats 724); la senyoria pertanyia als Montcada).

L'actual església parroquial de Sant Antolí, construïda al final del s XVIII, té una notable façana barroca.

Dins el terme municipal es troben els despoblats i antics termes de Gebut i de Carratalà, a més d'alguns jaciments prehistòrics (del començament de l'edat del ferro), ibèrics (poblat dels Vilans), romans (vil·les dels Filans i dels Plans) i musulmans.

foto Marta Forné

AITONA EN FLOR

Fruiturisme és una experiència que ens aproparà a l’essència més íntima del conreu del presseguer.

A Aitona les podrem viure de la mà dels seus pagesos i en qualsevol època de l’any, però especialment a la primavera.



A la primavera les flors del presseguer tenyeixen de rosa el paisatge, a l’estiu, amb el verd intens de les fulles, arriba la collita del fruit, a la tardor el paisatge es daura durant la caiguda de la fulla i a l’hivern la boira de Lleida emblanquina tots els camps.

No ens podem perdre les emocions"d'Aitona en Flor" aquesta primavera!

A la primavera Aitona i el Baix Segre són un esclat de color rosa. És el vestit de gala del préssec, la nectarina, la platerina o el paraguaio per donar la benvinguda a la primavera i anunciar-nos el naixement del fruit, el qual a l’estiu endolcirà els paladars més exigents a través d’una fruita dolça de gran qualitat.


L’espectacle de la floració a Aitona és únic i excepcional a Catalunya, dibuixa un gran mar de color rosa, de suaus ondulacions, un paisatge efímer, canviant, i que els nostres pagesos cuiden i mimen de generació en generació.

No oblideu compartir les vostres fotografies a les xarxes socials amb l’etiqueta #AitonaenFlor


Accedirem a camps en flor privats i podrem gaudir de les millors vistes panoràmiques de la floració a Aitona  Una experiència en rosa en la que ens acompanyaran els pagesos locals i ens explicaran tot allò què cal saber sobre l’agricultura de regadiu i el moment efímer de la floració del presseguer.



RUTA GUIADA PEL NUCLI ANTIC D’AITONA

Desprès de la visita al camp, realitzarem l’experiència submergint-nos en el ric patrimoni monumental, històric i cultural, únic al Baix Segre, fent la Ruta pel nucli antic d’Aitona de la mà d’una guia local.


Visitareu l’església de Sant Antolí, del segle XVIII, i la capella de Sant Gaietà, del segle XVI. A la capella de Sant Gaietà gaudireu de l’exposició fotogràfica “La primavera del Japó a Aitona”, en descobrireu els vincle entre la flor i la cultura japonesa amb Aitona.


DINAR RESTAURANT CASA JOAN, AITONA
Menú

Degustació de coca de recapte amb préssec

PRIMER PLAT A ESCOLLIR:

Entremès Can Joan
Amanida amb bacallà esqueixat  tomàquets xerry, fruits secs i salsa romesco
Remenat d’espàrrecs i gambes
Macarrons a la bolonyesa
Espàrrecs amb pernil
Canalons casolans d’espinacs
Caragols a la llauna 

SEGON PLAT A ESCOLLIR:

Cuixa de pollastre al forn amb poma
Bacallà amb cloïsses
Fricandó de vedella amb bolets
Llom al pebre verd
Xurrasco a la brasa amb guarnició
Llonganissa a la brasa amb guarnició
Xai a la brasa amb guarnició



POSTRES 

Macedònia de fruita, flam, crema, geltat etc. (a escollir allà mateix.)

Vi de Batea de la D.O. Terra Alta,  aigua o refresc, pa i xupitos

AIGUABARREIG SEGRE-CINCA

És la confluència fluvial més important de la Península, punt de trobada dels rius Segre, Ebre i Cinca.

L'aiguabarreig Segre-Cinca, situat al sud-oest de Catalunya, és la confluència fluvial més gran de la península Ibèrica; i és que, tal com el seu nom indica, aquest lloc és un punt únic de trobada dels cabals de tres rius (el Segre, el Cinca i l'Ebre). La confluència dels rius Cinca i Segre es produeix justament entre els termes municipals de Massalcoreig i la Granja d'Escarp (Lleida, comarca del Segrià). Pocs quilòmetres més al sud, ja dins el terme de Mequinensa (Saragossa, comarca del Baix Cinca), es produeix l'afluència d'aquestes aigües al riu Ebre.



Actualment, l'espai de l'aiguabarreig Segre-Cinca està inclòs dins el PEIN (Pla d'espais d'interès natural de la Generalitat de Catalunya) i la Xarxa Natura 2000. I, amb una superfície total de 495 hectàrees, és una de les zones humides més importants de Catalunya.


L'aiguabarreig Segre-Cinca és un d'aquells espais que sedueix els que el visiten. La gran diversitat d'ambients i hàbitats que s'hi troben el fa molt interessant, tant per als científics com per a aquells que cerquen aspectes lúdics. La gran biodiversitat de la zona el fa atractiu tant per als botànics com per als zoòlegs o simplement per als aficionats a qualsevol de les modalitats de la biologia.


Per altra banda, l'exuberància del bosc de ribera atreu també l'atenció dels nombrosos pescadors que, si bé hi van a pescar, també saben apreciar l'ombra que els ofereixen els magnífics xops, àlbers i verns. També és un regal per als sentits simplement passejar-se per l'espai, ja sigui a peu o en bicicleta, tot recorrent els caminets que voregen el riu entre els arbres o bé per l'aigua (per on i quan sigui possible, per no destorbar la fauna), amb alguna embarcació tipus caiac o barqueta de rems, que ens permetrà gaudir dels colors i sorolls de la natura (aigua, vegetació, cant dels ocells...).

LA VISITA

Farem la visita acompanyats de la biòloga i guía local, Maria Cinta Roca Jové la quan ens ha proposat  una visita a la confluència dels dos rius, on es fa evident la magnitud d'aquest aiguabarreig i on podrem veure (si el riu no ha crescut massa pel desgel!) les graves (codolars) típiques dels marges de riu i que tanta informació ens proporcionen sobre el recorregut del riu. 


Des d'on cal deixar l'autobús fins la confluència dels rius Segre i Cinca hi han uns 150m que aprofitarem per veure, ni que sigui de lluny, el convent d'Escarp que dona nom al poble de La Granja d'Escarp.

Agafant de nou l'autobús, la proposta es anar fins al bosc de Sant Jaume, un bosc de ribera magnífic pel qual ens podrem endinsar sense dificultat gracies a la passera de fusta que el recorre i que ens permetrà de gaudir de la vegetació i de la fauna (si tenim sort!) sense "molestar" ni a uns ni als altres.

Un cop dins del bosc, tot caminant per la passera, es proposa fer diferents parades per comentar la importància i el funcionament d'aquest ecosistema. La passera de fusta té un total de 750m recorregut (que cal fer d'anada i tornada).

Caldrà triar primer plat i segon
Veniu amb calçat còmode
Data màxim per apuntar-se 10 de març (pels Canals habituals)




Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...